Quan periòdicament es donen a conèixer les dades de l’atur, els mitjans de comunicació les publiquen i incorporen alguns comentaris, però poc després sobre el tema regne el silenci.
Segons la darrera enquesta del CIS, la primera preocupació pel 56,9% dels ciutadans és l’atur; la segona amb per 37,8%, el funcionament de la política i els polítics; segueix després els problemes econòmics amb un 29% . La independència de Catalunya ocupa el vuitè lloc amb un 10,5%.
Si tenir feina és la primera preocupació dels ciutadans, perquè no es converteix en un tema permanent del debat polític i de presència en els mitjans de comunicació?
Malauradament ja fa temps que la societat ha assumit, amb resignació, que buscar feina i no trobar-ne forma part de la ”normalitat” del sistema productiu. Ja no aixeca indignació.
Aquest “no debat” per part dels polítics, és l’acceptació de la seva impotència per resoldre l’atur estructural espanyol. És llançar la tovallola. El resultat d’aquesta manca de sintonia entre les preocupacions dels ciutadans i la manca d’acció política, contribueix al divorci dels ciutadans de la política.
Espanya un cop més és diferent. Mentre que a Espanya l’atur és del 14% de la població activa i a Catalunya del 10,9%, la mitjana a la Unió Europea és del 6,2%. A Alemanya estan en l’atur només el 3,1%; a Holanda el 3,3%; al Regne Unit el 3,9%; o a Àustria el 4,5%.
És cert que s’han viscuts moments dramàtics quan, per exemple, l’any 2012 la gent que no tenia feina era el 25% de la població activa. També és cert que en els anys següents la millora econòmica ha permès reduir aquesta xacra. Però estem satisfets de que actualment a Espanya hi hagi encara 3.214.000 o a Catalunya 422.000 persones que no troben feina? Quants drames humans hi ha darrere l’atur. Joves preparats que han de marxar a l’estranger, persones que fa més de dos anys que estan a l’atur, dones que es voldrien incorporar al mercat de treball. La conseqüència és: angoixa, desesperació, nits d’insomni, i famílies desestructurades.
No tenir feina no és només una qüestió econòmica, és una qüestió social, moral, i emocional, que transcendeix la família i la societat. Com hi pot haver cohesió social amb un país amb tanta gent en risc de pobresa i de marginació social?
Per encarar el greu problema de l’atur, no s’hauria de fer un pacte entre els partits polítics per acordar un Pla de Xoc per crear ocupació? L’educació, la formació, la creació d’empreses, inversions en infraestructures i en nous sectors, com la transició energètica, o el medi ambient poden crear molta ocupació. Però hi ha moltes altres polítiques a considerar. Identificar-les i dotar-les de recursos és un dels importants deures dels polítics fins a aconseguir que l’atur és situí a un nivell socialment acceptable.
Francesc Raventós
Ex degà Col·legi Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 12/11/2019