És molt bo que les empreses d’un país tinguin èxit, ja que tot el país pot sortir beneficiat d’aquest fet. Però també cal tenir en compte de quina ha estat la forma d’aconseguir-ho. L’èxit empresarial es pot mesurar observant aspectes que s’expressen amb números (vendes, beneficis, exportacions, llocs de treball…), però cal també afegir i considerar que aquests objectius poden ser el resultat d’estratègies molt diferents. Una cosa important és el “què”, però es imprescindible no oblidar el “com”. Això és així, ja que moltes vegades aquestes estratègies poden tenir efectes positius no només per a l’empresa si no per al conjunt de la societat. També poden ser neutres en aquest segon aspecte; o fins i tot poden tenir elements negatius i ser perjudicials des de un punt de vista col·lectiu. Poso alguns exemples simplificats, sabent perfectament que les coses més complexes del que semblen.
És fàcil comprovar que una empresa que tingui molta cura en vetllar per mantenir i millorar la formació dels seus treballadors es troba en el primer cas. La millora del capital humà no solament augmenta la productivitat i per tant la competitivitat empresarial, si no que suposa un enriquiment general per al nivell general del país. Una empresa que tingui uns sistemes de gestió que permetin una major participació de tots els seus membres en la determinació de les orientacions generals, aprofitarà millor les capacitats personals de tots ells i aconseguirà una major identificació de les persones en els seus objectius, fet que finalment repercutirà en el seu èxit perquè augmentarà els nivells de motivació i de satisfacció de les persones. Una empresa que sigui prudent en els nivells retributius de tots el empleats i eviti uns desequilibris exagerats entre propietaris, gestors, i la resta de personal, contribuirà a una bona pre-distribució de la renda i a la millora de la pau social. És fantàstic, i cal no oblidar-ho, que molts dels comportaments socialment responsables d’una empresa, ben escollits, poden també tenir una forta repercussió en la millora dels seus resultats.
Però una empresa que, en la cerca d’un major rendiment econòmic, utilitzi estratègies no respectuoses amb el medi ambient i contribueixi a incrementar les emissions de segons quins gasos, estarà millorant els seus beneficis però alhora generant unes externalitats negatives que ben aviat acabaran havent de ser taxades d’una forma important. Igualment, una empresa que vulgui fonamentar la seva competitivitat sobre tot en uns costos laborals molt baixos i mantingui salaris que s’acostin o no arribin a la renda de subsistència, o que utilitzi unes formes contractació de dubtosa legalitat que s’acostin a l’explotació, no estarà fent cap bé a la societat que l’acull.
Aquesta reflexió m’ha vingut al cap en la preparació de l’acte en el que aquesta setmana, per vuitè any consecutiu, el “Cercle per el coneixement” de la Societat Barcelonesa d’Amics del País, reconeixerà amb un premi, a tres empreses catalanes, no massa conegudes (MAT holding, RELATS S.A., i grup SEIDOR) que es distingeixen per tenir un èxit econòmic consolidat a partir de basar la seva competitivitat en l’aportació de coneixements i de innovació als seus productes, i d’haver aconseguit una forta presencia internacional que els fa un referent en el mercat global.
El premi vol ser una manera de cridar l’atenció en que el futur de la nostra economia com a país no es pot basar en una competitivitat en costos, estratègia en la que molts altres països menys desenvolupats sempre ens podran guanyar, si no en qualitat i la innovació dels productes fabricats i els serveis oferts, i en la major i ràpida adaptació a la evolució de la demanda local i sobre tot internacional.
Joan Majó, enginyer i ex ministre
Article original publicat a Via Empresa.