La celebració del dia del treball ha perdut el sentit radical reivindicatiu de quan es va crear a Paris l’any 1889. En aquests 130 anys, la societat i el concepte del treball, han tingut una enorme transformació.

La digitalització, la robotització, la intel·ligència artificial, o la globalització,  entre d’altres,  ho estan transformant tot, aportant beneficis a la societat, però també dolorosos costos socials i morals.  Per un cantó, gràcies a l’augment de la productivitat, han permès crear riquesa i abaratir els costos de productes i serveis que estan més a l’abast dels ciutadans, per altra ha suposat destrucció d’ocupació, l’obsolescència de moltes feines i professions i l’augment de la precarietat laboral.

Segons el Banc Mundial, 2 de cada 3 llocs de treball en el món desenvolupat ja es poden fer amb sistemes automatitzats. La Federació Internacional de Robòtica, diu que l’any 2019 s’instal·laran al món uns 2,6 milions més de robots industrials. L’avantatge de l’automatització és que fa els treballs més pesats i rutinaris, crea nous llocs de treball en altres sectors, augmenta  la productivitat i crea riquesa.  El que no queda prou clar és saber si l’augment dels nous llocs de treball serà major o menor que els que destrueix.

El cost econòmic del treball es pot descompondre en  tres parts, la que percep el treballador com a remuneració,  el que recapta l’estat amb impostos i la part que es destina a finançar un sistema de protecció social, la qual garanteix prestacions en situacions de malaltia, accident, incapacitat, atur, o jubilació.

Si amb les noves tecnologies moltes professions i feines desapareixen i les noves no ho compensen, com es finançaran les prestacions socials? Caldrà que els robots tributin per compensar la falta d’ingressos tributaris i cotitzacions a la Seguretat Social? Com es distribuirà el benefici de l’augment de la productivitat?

Nous temps, noves realitats, nous reptes. I la necessitat de noves respostes. Però el treball seguirà sent serà un element clau pel bon funcionament de la societat.

Francesc Raventós
Economista