L’eliminació de la desigualtat entre els homes i les dones avança molt lentament; massa lentament. Un dels aspectes més notoris és la discriminació salarial i laboral. Per això, el dia 22 de febrer, per conscienciar sobre aquesta desigualtat, se celebra el dia internacional per la Igualtat Salarial.
La bretxa salarial entre homes i dones és escandalosa. Pel mateix tipus de feina les dones cobren sensiblement menys i a més acostumen a ocupar els llocs de treball de baixa qualitat, com ara feines de neteja, cambreres, o caixers de supermercats. Molts d’aquests treballs són precaris i alguns d’ells solen pagar-se “en negre” i per tant no es donen d’alta a la seguretat social amb la qual cosa crea un greu perjudici de cara a les futures pensions.
Com que el model cultural actual fa que algunes de les tasques no remunerades, com ara portar la casa, tenir cura dels fills o dels ancians, siguin a càrrec de la dona, acaba treballant moltes menys hores remunerades.
També és un fet de la nostra societat que els llocs de més responsabilitat els acostumen a ocupar els homes i que a les dones els resulta molt difícil poder escalar nivells més elevats.
Si les dones a igualtat de feina cobren menys que els homes, treballen menys hores remunerades i ocupen llocs de menor responsabilitat, quin és el resultat? Simplement que els seus ingressos anuals són força inferiors als dels homes el que comporta, una important desigualtat salarial, i una dependència moral, econòmica i social.
Quines foren algunes propostes per corregir tanta desigualtat? Un dels problemes de fons no és la falta de legislació que protegeixi a la dona de la discriminació, sinó que es compleixin les lleis ja existents. Per això, és fonamental que el sistema d’inspecció funcioni i que s’obligui a les empreses a una major transparència sobre els sistemes de remuneració. Cal canviar també, la cultura per la qual els alts càrrecs a les empreses semblen reservats als homes. Caldrà una llei de quotes que corregeixi aquesta anomalia?
A Espanya, recentment s’ha fet un pas important, apujant el salari mínim a 900 euros mensuals. Atès que bona part dels treballs menys remunerats els ocupen les dones, pot ser un pas per corregir la bretxa salarial.
Un altre aspecte que pot contribuir enormement a corregir la desigualtat és la tan anomenada i poc practicada conciliació familiar i la distribució entre l’home i la dona de les feines de la casa i de tenir cura dels fills.
Les administracions públiques hauran també d’ampliar i millorar els serveis públics que faciliten la conciliació familiar, l’accés de la dona al treball i que pugui assumir majors responsabilitats.
Avançar en aquestes línies no serà fàcil. Canviar els models culturals és una tasca que requereix una forta pressió social, per la qual cosa s’ha de donar el màxim suport als moviments actius en favor de la igualtat.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya