[:CA]
700.000 aturats: vergonya, drama. El metro és ple de gent, fa calor, olor d’humanitat. Em marejo, perquè? Sóc privilegiat: els afortunats anem a la feina. Els altres, uns van al bar, uns a casa, uns a passejar, s’han d’amagar de no ser. Indignitat, tot és negre. Cotxes de luxe, aparences, especulació. Molts diners per pocs, molta pobresa per molts. Alguns ho han perdut tot. Soledat. Aturats, més aturats. Així no puc viure. Tristesa. Injustícia.
Bona gent, què faig? Fer pels altres. Ser una gota d’aigua, entre moltes fan un oceà. Donar temps, pensar en els altres. Arribo a casa. Benestar, tranquil·litat. No estic sol, m’estimen, estimo, tinc el necessari.
Aturats, més aturats. Sofriment, angoixa, famílies trencades. Que puc fer? No! Què faig? Aturats, més aturats. Dono la mà, el meu temps, el meu saber, vull ser gota d’aigua, escoltar, ajudar, ser l’altre. Quan? No hi ha temps per demà, ara!
Compromís, generositat. Com? Com molts, molts i molts. Veig que hi ha esperança. Surt el sol, hi ha camí, hi ha futur. Tot és una sola paraula “ Voluntariat” i ara sóc una gota d’aigua, un voluntari. Un altre: feliç.
Pilar Mercadé
[:]