La Xina, un deute massa elevat
El Fons Monetari Internacional, FMI, està preocupat pel risc que suposa l’elevat endeutament de la Xina, segona potència econòmica mundial, ja que si entres en recessió, els seus efectes repercutirien a escala mundial.
Com que no hi molta transparència sobre les xifres del deute xinès, el seu volum difereix segons les fonts consultades. Per l’FMI el deute d’entitats no financeres, l’any 2016, era del 235% del PIB, però pel professor Christopher Balding, de la HSBC Business School de la Universitat de Peking, incloent-hi el “crèdit privat a l’ombra”, arriba a la impressionant xifra del 833% del PIB. El problema segurament, no és només l’elevat import del deute, sinó la baixa qualitat de part del crèdit, que s’ha destinat a inversions especulatives, ostentoses, o a empreses insostenibles.
L’FMI afirma, que el fort creixement de l’economia xinesa dels darrers anys ha estat impulsat per un crèdit desbordat, el que ara comporta riscos de possibles ajustaments disruptors i d’una desacceleració sobtada del creixement. Per tant, es necessita una acció política decisiva per part del govern per desinflar de forma controlada el boom del crèdit. El president xinès, Xi Jinping, i el seu govern, en són plenament conscients; de fet, ja ha començat un procés de desapalancament. El banc central ha tancat l’aixeta del crèdit fàcil. Ara tot se centre a evitar que es pugui caurà en una recessió.
Però aquest no és un problema exclusiu de la Xina. Molts països es troben en una situació semblant. El deute mundial públic i privat, l’any 2017, s’elevava a 233 bilions de dòlars, equivalents al 320% del PIB mundial. En els països de l’eurozona era del 405% del PIB, del qual 86,3% PIB era deute públic.
Els EUA, i la UE han aconseguit recuperar el creixement gràcies a les facilitats creditícies dels bancs centrals. Però, ara, la Reserva Federal americana ja està apujant el tipus d’interès i el BCE ha anunciat que a partir de més de setembre deixarà d’injectar euros al mercat.
Quins efectes tindrà el diner més escàs i més car? Quin hauria sigut el creixement real de l’economia xinesa si el nivell de deute no s’hagués desbordat? Podran els EUA i la UE mantenir un creixement raonable sense la “respiració assistida” del crèdit fàcil?
S’hauria d’aprofitar la bonança actual i les bones expectatives econòmiques mundials per reduir gradualment el pes del deute a l’economia, analitzar molt bé cada dòlar, euro o iuan que s’inverteix, i seguir molt de prop l’impacte sobre els mercats, per poder prendre decisions ràpides i a temps que evitin una nova recessió.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Article publicat a La Vanguardia el 05/03/2018