Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar

Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar

Darrerament han aparegut als mitjans tres notícies impactants: el nombre “d’ultrarics a Espanya”, la relació entre el salari mitjà i el més alt en empreses de l’Ibex, i les dades de l’atur  el mes de setembre.

Segons aquestes informacions, el nombre d’ultrarics a Espanya (patrimoni de més de 50 M$) és de 2.198 persones, un 5,3% més que l’any passat. Per altra banda, un estudi recent d’Oxfam Intermon evidencia que el sou del primer directiu de les empreses de l’Ibex-35 a Espanya és 123 vegades superior al de l’empleat mitjà.

Per últim, les dades de població activa del tercer trimestre d’enguany a Espanya xifren l’atur a Catalunya en 422.000 persones i en un milió el nombre de llars a Espanya en les quals no treballa cap dels seus membres.

Creiem que totes aquestes dades ens han de fer reflexionar i també, més important, actuar.

Les empreses han de guanyar diners (el benefici es fonamental per a la supervivència), però respectant l’ètica en totes les seves relacions, entre elles els salaris decents de les seves persones treballadores. Cal comprometre’ns perquè tothom tingui una vida digna.

Hi ha moltes actituds solidàries d’empreses i entitats, per a les quals la “responsabilitat social” va mes enllà del màrqueting, que s’impliquen en accions positives i ajuden organitzacions, com la nostra, en la lluita contra l’atur i el treball precari.

És precisament gràcies al suport d’aquestes empreses i entitats, i de particulars, que podem lluitar contra l’atur finançant microcrèdits per donar suport a projectes d’emprenedoria.

En aquest sentit enguany destaquem la campanya “Un cafè per emprendre” en  la qual, gràcies al suport de Cafès Novell i la col·laboració de diversos espais de treball compartit, hem pogut recaptar petites aportacions individuals i, a la vegada, incrementar la nostra notorietat i comptar amb noves complicitats.

No volem acabar sense agrair un cop més als nostres donants la seva generositat i demanar-los que no decaiguin, perquè són imprescindibles per mantenir  la roda de solidaritat.

Us desitgem a tots un Bon Nadal i que l’any 2020 sigui pròsper, en pau, amb diàleg i amb harmonia.

Miquel Vila-Despujol
Vicepresident

 

“He decidit emprendre per sortir del treball precari” Giovanna E. Garcia

Giovanna Elizabeth Garcia, torna a començar amb la venda de maquinària per a l’hostaleria. Ella mateixa ens explica quin procés ha seguit: 

Com vas començar amb aquest projecte?
Jo fa 25 anys que estic en el sector de la maquinària d’hostaleria. Tenia una empresa pròpia que vaig haver de tancar l’any 2009. Després he anat treballant a diferents llocs de forma irregular, però degut a la meva edat, i que estava en una situació d’atur de llarga durada, vaig decidir a finals de l’any passat emprendre i establir-me pel meu compte, ja que el sector s’ha reactivat. A part de la venda de la maquinària, tant nova, com outlet, oferiré i gestionaré amb els clients la instal·lació. Ho faré amb col·laboració amb empreses especialitzades.

Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Primer de tot vaig anar a Promoció econòmica de Sabadell Vapor Llonch per assessorar-me, em van ajudar a fer el pla d’empresa. Arribat el moment del finançament, em va parlar de la vostra Fundació i em van dir que us presentés el projecte, ja que em podríeu ajudar.

En què t’hem ajudat des d’ASCA?
A part del tema financer, per mi ha estat molt important la familiaritat i el tracte que he rebut, és molt humà. Et sents com a casa. No només tenen en compte l’experiència laboral, els coneixements, sinó també les circumstàncies personals i familiars que t’envolten. Es fa un labor molt humanitària a ASCA.

Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per a mi el més difícil ha estat la burocràcia inicial, et treu molt de temps, i d’esforços. Els tràmits, els papers, els permisos, etc. et treuen molt de temps.

Què recomanaries a futures persones emprenedores?
Primerament els recomano que es posin  a emprendre en alguna cosa que coneixen, que tinguin experiència en el sector. Si no coneixes el mercat, no ho facis. En segon lloc els hi diria que elaborin molt bé el pla d’empresa, i que s’assessorin.

Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Em veig important maquinària d’altres països, d’Itàlia i Alemanya.

Fer realitat aquest projecte m’ha suposat donar-me compte de la realitat del treball precari que hi ha i que emprendre era l’únic forma d’anar endavant i tenir una feina digna. A les persones que volen fer donacions econòmiques, els dic que ASCA és un molt bon lloc, els projectes que financien els valoren molt a fons, els estudien, i no donen els diners sense haver fet un estudi profundn del projecte. Els donants han de saber que els seus diners són ben utilitzats per crear treball digne.

Amb tot, un cop presentat el cas a la taula de projecte i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 5.000 € a retornar en 36 mesos. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.

En som conscients? Ens sembla que hi ha Justícia Social?

En som conscients? Ens sembla que hi ha Justícia Social?

Som conscients que en aquest món hi ha suficients recursos per a tota la humanitat, i la realitat és que hi ha grans quantitats de persones al món que passen gana i nens que es moren desnodrits?

Som conscients de com està repartida la riquesa i de com es reparteix la que es va produint?

Som conscients que no tothom pot treballar? Potser no hi ha feina per tothom i hi ha dues categories de persones, les que treballen i les que encara que vulguin no poden treballar.

Som conscients que en el món del treball, uns són els que manen i decideixen, i els altres que en depenen? Que el contracte de treball és entre la part forta i la part feble i necessitada?

Som conscients que quan s’aconsegueix treballar, molts han de fer feines que no els agrada o per les que no se senten motivats?

Som conscients que estudiar i preparar-se, no assegura poder aconseguir un treball?

Som conscients que en moltes situacions, el treballador acaba sent considerat com un element del cost de producció que cal reduir el màxim i sovint es procura prescindir-ne a favor de les millores tecnològiques?

Som conscients que en la lògica econòmica, els salaris quant més baixos millor? Que tenir treball i treballar, amb el que guanyes potser no et permet arribar a final de mes?

Som conscients que si pot ser dur treballar en una empresa, acostuma a ser més dur ser autònom? I que ser autònom és una bona fórmula per a les empreses per poder-los encomanar feines i assumir menys risc i menys cost?

Som conscients que des de les empreses les dones són de segona classe?

Som conscients que l’accés dels joves al treball és molt dur i en qualsevol cas, si l’aconsegueixen, és tot sovint per poder amortitzar llocs de treball massa ben pagats?

Miquel Verdaguer

Som conscients que els sindicats no han pogut ser capaços de revertir situacions de treball precari?

Som conscients que l’economia no té en compte el satisfer les necessitats sinó als inversors? Per això necessitem moltes ONG’s?

Ens sembla que hi ha Justícia Social?

Miquel Verdaguer

La desregularització del mercat laboral és un conflicte polític amb conseqüències socials

La crisi econòmica del 2008 ha produït un canvi de paradigma en l’ocupació. S’observa un creixement de l’ocupació atípica suscitant que l’obtenció d’ocupació estable, especialment per a la joventut, esdevingui un repte inabastable. Avui, la precarietat laboral es caracteritza per oferir pràctiques, flexibilitat, dependència, explotació i baixos salaris, condicions que sotmeten les persones a situacions que no els permeten realitzar, ni tan sols imaginar, un projecte de vida estable.

Aquest procés de precarització ha produït un augment de persones treballadores en situació de pobresa o exclusió social, els anomenats “treballadors pobres”. La situació comporta enormes costos socials, desconfiança cap al sistema polític i econòmic i fugida de  cervells, entre d’altres coses.

Aquest estudi planteja la necessitat de normativitzar l’ocupació de qualitat a Catalunya i formula un conjunt de recomanacions amb relació als elements que la configuren.

Treball decent

Des del mes d’octubre de 2017, Acció Solidària Contra l’Atur forma part com a Entitat promotora de la Plataforma Església pel treball decent, de la qual també formen part: Càritas, Delegació Pastoral Social, Mans Unides, SEDASE (Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església), URC (Unió de Religiosos de Catalunya) i amb el suport de Cristianisme i Justícia, Religiosos i Religioses en barris obrers i populars, Col·lectiu de Capellans Obrers, i Delegació Diocesana de Pastoral Social-Secretariat Diocesà pels Marginats. 

A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social.

En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona.

Considerem una exigència ètica irrenunciable el respecte dels drets dels treballadors, que es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent: remuneració justa, descans, seguretat i salut, integritat moral, adequada protecció social per a la vellesa, la malaltia, l’accident i l’atur, reunió, associació, vaga i negociació col·lectiva. És per tot això que reivindiquem:

  • Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per a la materialització dels projectes de vida individual i familiar.
  • Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.
  • Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi i, fins i tot, inferiors.
  • Una millora de la protecció social que disminueixi al màxim possible el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut l’ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part d’una pobresa i exclusió social que es presenten com a estructurals.