Decisions estel·lars de la UE

Des de la seva creació la UE ha viscut molts moments estel·lars. Un dels més rellevant va ser la creació de l’Euro, per evitar dependre del dòlar. Altres exemples importants van ser la creació d’Airbus per deslliurar-se del monopoli de Boeing; desenvolupar el sistema europeu de navegació per satèl·lit, GALILEO, per no basar-se en el GPS americà; o impulsar l’Agencia Espacial Europea evitant estar supeditats als americans o russos.

Ara la UE ha pres una altra decisió estel·lar: vol evitar dependre dels supercomputadors de la Xina o dels Estats Units, i del risc de patir fuites de secrets derivats de la recerca científica, industrial, del Big Data, o de seguretat. Moltes empreses grans com Daimler i Airbus, o serveis meteorològics o de seguretat depenen dels centres xinesos o americans.

Els supercomputadors són una eina tecnològica fonamental per descobrir nous materials, investigacions mediques, escurçar el temps de desenvolupament de productes, preveure catàstrofes climàtiques, desenvolupar tecnologies quàntiques o la intel·ligència artificial.

El ranking dels 500 equips més ràpids del món, el TOP 500, mostra que la Xina ha superat als Estats Units en número i capacitat, ja que en té 202, mentre els americans han baixat a 143. Japó compta amb 35, Alemanya 20 i França 18. LA Xina és ara el gran líder mundial. Ha dissenyat i fabricat el Sunway TaihuLight, d’una velocitat inimaginable: 93 petaFLOPS, que fa 93 mil bilions de càlculs per segon.

L’objectiu que s’ha fixat ara la Comissió Europea és recuperar el terreny perdut i ser un dels líders del sector. L’any 2017 es va fundar el The European High-Perfomance Computing Joint Undertaking , Inversió Conjunta per la Super Computació Europea, en la que hi participa la UE i 12 països membres. S’han proposat invertir 1000 milions d’euros, en l’objectiu que l’any 2023 un dels tres supercomputadors més potents del món sigui dissenyat i produït per la UE.

A Espanya l’any 2007 es va crear, Red Española de Supercomputación. És una xarxa que connecta 12 equips per oferir computació d’alt rendiment a la comunitat científica. Està coordinada pel Barcelona Supercomputing Center, on el 2017 va entrar en funcionament el MareNostrum 4, l’ordinador més potent d’Espanya amb una potencia d’11,15 Petaflops.

Ser pioner en el camp de la supercomputació és tan important per la nova societat digital, que no és d’estranyar la pugna existent entre els principals països per estar al capdavant. Cal confiar que aquest nou projecte, permetrà a la UE recuperar el paper de lideratge que en el passat havia tingut.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 04/02/2018