09/04/2019
La UE es troba paralitzada i en un moment de gran confusió. La dispersió de visions sobre el projecte europeu, l’estancament de l’economia, la creixent desigualtat social, l’augment del nacionalisme i de l’extrema dreta o els efectes negatius de la globalització, han fet que el projecte europeu hagi perdut atractiu, i que molts ciutadans se n’hagin distanciat. El Brexit n’és un bon exemple.
Malgrat els esforços del Banc Central Europeu inundat els mercats de diner fàcil i barat, no s’ha aconseguit sortir plenament de la crisi econòmica. Ara les perspectives pels pròxims temps no són bones si pensem en la guerra comercial iniciada pels Estats Units, l’alentiment de l’economia xinesa, l’excessiu endeutament públic i privat o la progressiva pèrdua d’influència en el món de la UE.
En paral·lel assistim a imponents canvis disruptius: escalfament del planeta, transició energètica, digitalització, migracions, terrorisme o l’augment del proteccionisme. Per complicar-ho més, moltes institucions i experts anuncien una pròxima recessió econòmica.
El moment és delicat. Els ciutadans i els polítics europeus han d’acceptar que ates els canvis geopolítics i la dimensió política i econòmica dels Estats Units i de la Xina, la UE ha esdevingut un actor menor en el teatre mundial. La UE ha de reconèixer aquesta realitat i tenir present que també ofereix grans oportunitats que hem de saber aprofitar.
Si volem millorar el benestar dels ciutadans, el dilema és simple: cal consensuar un projecte europeu amb objectius clars, ambiciosos i d’ampli suport que creï riquesa i ocupació per tots o estem abocats a la decadència.
No es pot consentir que països com Hongria o Polònia, entre d’altres, es desmarquin dels principis fundadors de la UE. No es poden acceptar posicions tan dispars en temes com el concepte d’unitat, sobirania, llibertat d’expressió, separació dels poders executiu i judicial o immigració. Els països que no s’identifiquin amb els valors comuns, és millor que segueixin l’exemple del Regne Unit i surtin de la UE.
En un moment de gran complexitat com l’actual, necessitem una UE forta i unida, que defensi el model i els valors europeus i s’expressi amb una sola veu. Una UE que aprofiti les moltes oportunitats que el nou entorn ofereix, que impulsi el creixement econòmic, però que al mateix temps redueixi les grans desigualtats amb una distribució més justa del creixement.
Expliquem als ciutadans clarament quina és la realitat actual. Introduïm les reformes necessàries, prenguem la iniciativa, busquem oportunitats, creem riquesa i ocupació i recuperem la il·lusió en els valors europeus. Es l’única sortida al dilema actual.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 31/03/2019.
![El sistema monetari Europeu davant una nova recessió]()
23/10/2018
El Fons Monetari Internacional – FMI, institucions econòmiques, experts, i un bon nombre d’indicadors, pronostiquen una propera recessió econòmica. Les causes seran diverses, però una de significativa és que l’endeutament a nivell mundial ha crescut a un ritme exagerat. Segons l’informe de l’Institut Internacional de Finances, IIF, el deute global mundial és de 233 bilions d’euros, 324% del PIB.
En els anys 2000 hi va haver una política fiscal i monetària expansiva amb baixos tipus d’interès, que va generar importants dèficits públics, un fort augment de l’endeutament i va crear una bombolla borsària i immobiliària que va esclatar l’any 2007, el que obligà als bancs centrals a impulsar una forta expansió monetària – Quantitative Easing – per sortir de la crisi.
Amb un alt nivell de liquides en el mercat i un cost del diner irrisori, l’economia ha recuperat el creixement, i de moment, la inflació no s’ha disparat. Però el cicle econòmic no es pot donar per tancat fins que l’endeutament dels bancs centrals i el tipus d’interès torni a la normalitat. La confiança en el Sistema Monetari Internacional, SMI, i en les principals monedes es mante, però si un dia es perdés la confiança en alguna moneda important la situació seria molt delicada.
Un cop aconseguida la recuperació econòmica, ha arribat el moment de situar gradualment el nivell de deute i el tipus d’interès a nivells raonables. (Tapering). La Reserva Federal americana ja ha augmentat el tipus d’interès i ha anunciat que el seguirà augmentant. Les conseqüències no s’han fet esperar, una fugida d’inversions dels països emergents, com ara Argentina, Brasil, Sud-àfrica, India o Turquia, per invertir amb bons americans. També el Banc Central Europeu ha anunciat que a final del 2018 deixarà de comprar deute i que el tipus d’interès s’anirà apujant a mida que l’economia millori.
Quines seran les conseqüències del Tapering? Es desestabilitzarà l’economia? Quins són els riscos d’entrar en una nova recessió? Resistirà l’actual el sistema monetari? Com encararan la recessió els governs que estan altament endeutats?
A més de l’endeutament, són molts els factors de risc existents que poden contribuir a una nova recessió. La inestabilitat política, els desequilibris econòmics, les debilitats del sistema monetari internacional, la autoimposada política d’aïllament dels Estats Units, l’augment del proteccionismes, un populisme cada cop més present, o l’existència de serioses incerteses polítiques i econòmiques. Es una situació que genera desconcert i desconfiança que aconsella, entre altres decisions, fer una reforma del sistema monetari internacional per intentar que en cap cas la situació estigui fora de control.
Durant 70 anys, el dòlar ha estat, i és, la superpotència del sistema financer i monetari mundial. Tot i el fort augment de l’economia xinesa, i l’ús l us del renminbi, la primacia del dòlar no es qüestiona. Però s’ha d’impulsar una transició cap a un sistema multipolar més segur i estable, en el que monedes com l’euro, i el renmimbi, i el propi FMI hi tinguin un major protagonisme.
La proposta més racional fora que el FMI impulsés les emissions i us dels Drets Especials de Gir, DEG, per convertir-los gradualment en la principal moneda de reserva. Donaria estabilitat i confiança al sistema en un moment en que degut a la globalització, als canvis geopolítics, la digitalització i la necessitat de protegir el medi ambient, s’està en un procés de profundes transformacions. Una reforma basada en que els DEG agafes un rol més central és factible i probablement és la única alternativa al sistema monetari actual.
Però aquesta proposta genera una forta resistència dels Estats Units per por de perdre els molts privilegis que li porta la preeminència del dòlar com a principal moneda de reserva. Tampoc el FMI, en el qual els Estats Units hi tenen molta influència, sembla no està molt interessat en impulsar els DEG.
Què passarà quan vingui la propera crisi? En la crisi de 2008, els principals bancs centrals van abocar xifres astronòmiques de liquiditat al sistema. Ara la preocupació és que ates l’elevat endeutament existent una operació d’aquesta envergadura no es podrà repetir, si no és vol perdre la confiança en un sistema monetari basat en el que les seves monedes no tenen cap garantia que asseguri el seu valor.
El risc d’una nova recessió afecte a tots a tots els països i per tant al ser un problema global, exigeix la coordinació internacional al més alt nivell i segurament el G-20 fora el fòrum més adequat.
El FMI hauria de convertir gradualment els DEG en la moneda bàsica del sistema mundial i vertader actiu internacional, actuar com a banc dels bancs centrals i com a prestamista en última instància. Ates l’extraordinari poder que el FMI tindria, hauria de ser políticament més representatiu, avaluar les repercussions socials de les seves actuacions i rendir comptes.
Tots els països amb elevant endeutament han de fer un Pla per reduir-lo. En quant a l’Eurozona, cal reconèixer que ha tingut èxit en reduir el dèficit pressupostari, però a costa d’augmentar l’endeutament, excedint de molt, l’objectiu fixat de no sobrepassar el 60% del PIB. A l’Eurozona s’hauria de congelar el percentatge de l’endeutament sobre el PIB, iniciar un procés gradual de la seva disminució, reestructurar part del deute dels països més endeutats i aprofundir la integració financera.
En resum: el SMI té un seriós problema per resoldre, però no hi ha la pressió política suficient per obligar a les principals autoritats polítiques i monetàries, en el marc d’institucions multinacionals prenguin les decisions necessàries per evitar que una nova crisi desestabilitzi l’economia i la societat. Haurem d’esperar que esclati la recessió per començar a prendre mesures?
Francesc Raventós
Ex decano del Colegio de Economistas de Cataluña
Article publicat a Is The Monetary System Facing The Risk Of Recession?, el 11/10/2018.