“Necessitem més que mai les ONGs”, Antoni Bassas
Aquest any, els premis Josep M. Piñol han tingut unes característiques molt especials. A causa de la pandèmia no hi ha hagut públic i hem fet l’acte per streaming. Això ha permès a moltes persones, més de 190, connectar-hi per internet en el mateix moment i tenir la possibilitat de veure tot a través de la nostra web en dies posteriors. Una altra novetat d’aquest any és que hem comptat de forma totalment desinteressada amb el periodista Antoni Bassas, per fer la presentació de l’acte.
Aprofitant la seva presencia, ens ha contestat molt amablement unes preguntes.
Antoni Bassas va neixer a Barcelona, al barri de Gràcia, fa 59 anys. Ha estat corresponsal de TV3 a Estats Units durant 4 anys i ha obtingut diferents guardons, entre ells, el premi Ondas (1997) i el Josep Pla de narrativa (2018).
A Espanya hi ha 1.027 ONG i només un 19% es dediquen com ASCA a persones en risc de pobresa i marginació. Creus que són necessàries? Contribueixen a crear un món més just?
Totes les iniciatives destinades a tenir cura dels més necessitats són necessàries. Després, han de ser útils. I aleshores hem de veure quina força tenen, quina capacitat de treball, de captar talent i de captar inversions poden tenir. Perquè és veritat que de vegades s’ha caigut amb l’atomització de l’ajuda. Però en un moment en què més aviat ens queixem de la falta de solidaritat perquè és evident que sí que són necessàries. Estem cada vegada més en una societat molt exigida i ha entrat d’una manera molt forta una manera d’individualisme. En aquests moments hi ha molt desemparament, dóna la sensació que falta una manera col·lectiva de societat. Potser a Catalunya, que és un país de més tradició d’esquerres, això no es nota tant, ni a l’opinió pública ni a l’opinió publicada. Però la tecnificació, la destrucció de llocs de treball i la mateixa marxa accelerada del món que està eixamplant la distancia entre els més rics i els més pobres, i que ara està destruint classe mitjana, explica fins a quin punt la situació és delicada.
El finançament públic es redueix constantment. És molt difícil obtenir recursos, sobretot per a les organitzacions que treballen per fer front a conceptes com l’atur o el treball precari. Què li demanaries a una ONG per ser donant?
Jo, el que li demanaria són resultats, això per sobre de tot, les bones intencions es donen per descomptades, però el que calen són resultats i resultats pensant no només a solucionar el més urgent sinó també en acabar amb les fonts de l’atur, com poden ser l’educació per a tothom, la necessitat de pressionar els poders públics i els mercats perquè entenguin que si no hi ha inversió en coneixement i en educació estarem sempre damunt d’un atur crònic.
La situació actual, i la prevista pròximament, ens dibuixa una societat amb més atur i més pobresa. Creus que aquesta situació farà augmentar o disminuir les ONGs?.
L’impacte en les ONGs no el sé, però el que si sé és que les necessitarem més que mai[:es]Este año, los premios Josep M. Piñol han tenido unas características muy especiales. Debido a la pandemia no ha habido público y hemos hecho el acto por streaming. Esto ha permitido a muchas personas, más de 190, conectar por internet en el mismo momento y tener la posibilidad de ver todo a través de nuestra web en días posteriores. Otra novedad de este año es que hemos contado de forma totalmente desinteresada con el periodista Antoni Bassas, para hacer la presentación del acto.
Aprovechando su presencia, nos ha contestado muy amablemente unas preguntas