22/11/2019
Des de Barcelona ens arriba la sol·licitud d’un home que viu en parella i té tres fills. Ell està a l’atur i ella el mes de setembre va deixar de cobrar-lo. Fa feines esporàdiques amb una ETT, però la inestabilitat i precarietat laboral, i els pocs ingressos, li han suposat endarreriments en el pagament de lloguer i en altres despeses bàsiques.
Ha fet de mosso de magatzem i vol treure’s el carnet de carreter per inserir-se de nou al món laboral amb un lloc de treball.
Acció Solidària Contra l’Atur li concedeix una ajuda a procés d’inserció laboral de 95 € per a aquest fi. Esperem que amb aquest microcrèdit sense interessos, que ens retornarà, pugui sortir de la precarietat en què es troba.
04/03/2019
Aquest 2019 des d’Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) volem seguir explicant què fem, com ho fem i, sobretot, per què ho fem. Amb aquest objectiu, el passat mes de desembre vam iniciar una campanya per donar a conèixer la precarietat laboral existent a la nostra societat i explicar com a ASCA treballem perquè les persones que es troben en aquesta situació puguin crear-se o consolidar un lloc de treball digne.
Gràcies a aquesta acció, moltes persones us esteu adreçant a ASCA per donar-nos el vostre suport. Per a nosaltres és de vital importància poder comptar amb ajut humà i també suport econòmic. I és que són aquestes col·laboracions les que ens permeten atendre una necessitat creixent, fer realitat més projectes i en definitiva, avançar cap a una societat on tothom pugui comptar amb un treball digne. Gràcies.
Amb el mateix objectiu d’explicar millor la nostra tasca, hem editat un llibret amb el qual compartim els projectes d’ocupació impulsats per la fundació durant el 2018 i les històries de vida darrere d’ells. Totes les iniciatives que aquí apareixen han estat validades i acompanyades per les persones voluntàries de la fundació. La seva dedicació i professionalitat són el pilar de l’entitat i un vertader motor de canvi, imprescindible per transformar projectes en realitats. Esperem que us resulti engrescador.
Una de les persones que ens ha aportat durant molts anys la seva saviesa, els seus coneixements i molts esforços dedicats a la fundació i a qui volem reconèixer la feina, és en Josep Maria Trullàs, fins ara vicepresident d’ASCA. Sortosament, sabem que el seu comiat no és definitiu i continuarà vinculat, encara que amb menys intensitat, al col·lectiu d’ASCA com a membre del patronat. Gràcies, Josep Maria, per tota la feina feta i per la teva bonhomia.
Oriol Romances i Vidal
President
06/02/2018
La crisi econòmica del 2008 ha produït un canvi de paradigma en l’ocupació. S’observa un creixement de l’ocupació atípica suscitant que l’obtenció d’ocupació estable, especialment per a la joventut, esdevingui un repte inabastable. Avui, la precarietat laboral es caracteritza per oferir pràctiques, flexibilitat, dependència, explotació i baixos salaris, condicions que sotmeten les persones a situacions que no els permeten realitzar, ni tan sols imaginar, un projecte de vida estable.
Aquest procés de precarització ha produït un augment de persones treballadores en situació de pobresa o exclusió social, els anomenats “treballadors pobres”. La situació comporta enormes costos socials, desconfiança cap al sistema polític i econòmic i fugida de cervells, entre d’altres coses.
Aquest estudi planteja la necessitat de normativitzar l’ocupació de qualitat a Catalunya i formula un conjunt de recomanacions amb relació als elements que la configuren.
06/02/2018
Aquest dissabte 10 de febrer des d’Acció Solidària Contra l’Atur ens mobilitzem per la precarietat laboral i ens sumem amb la Coordinadora d’assemblees de treballadors/res en atur de Catalunya a la campanya NO + PRECARIETAT, al costat de CICLO, Marea de Marees, i altres organitzacions socials i de lluita de la classe treballadora. Ens concentrarem, aquest dissabte a les 12 hores, davant de l’edifici de la patronal Foment del Treball nacional, a la cruïlla de Via Laietana amb Avinguda Catedral, per denunciar els màxims responsables de la precarietat.
Fent una mica d’història, el 10 de febrer de 2012 el govern de Mariano Rajoy va aprovar el Reial decret llei de la contrareforma laboral. El 8 de març el Congrés de Diputats donava el vistiplau al “Decretazo”, amb 197 vots a favor de PP, CiU (actual PEDeCAT), UPN, FAC, i el vot en contra de la resta de grups parlamentaris.
Des de llavors els terribles efectes d’aquesta contrareforma laboral han colpejat la classe treballadora, va provocar la destrucció de més d’1 milió i mig de llocs de treball en abaratir l’acomiadament improcedent, que va passar de 45 dies per any amb un límit de 42 mensualitats, a 33 dies amb un límit de 24 mensualitats, i un horitzó d’acomiadament únic amb només 20 dies. Va donar més facilitats a l’empresari per acomiadar modificant les causes d’acomiadament per evitar el control judicial i eliminar l’autorització administrativa en els acomiadaments col·lectius.
També va regalar més poder a l’empresari en ampliar les possibilitats de mobilitat geogràfica, modificar unilateralment la jornada, horari, salaris, etc. Va alterar la negociació col·lectiva en donar preferència al conveni d’empresa respecte del conveni sectorial. Va modificar el contracte a temps parcial per permetre hores extres animant el frau empresarial, va desvincular el contracte de formació i aprenentatge de la formació del treballador, etc.
En definitiva, la contrareforma laboral de 2012 ha estès la precarietat laboral i intensificat la pobresa. En 2017, 382.500 treballadors/res de Catalunya (12%) estan en risc de pobresa. Malgrat l’increment global d’ocupació, 39.000 persones se sumaven a la precarietat laboral. El contracte a temps parcial, que representa més d’un 14% del total i que afecta sobretot les dones, és una opció forçosa per al 56,6% que busca una feina a temps complet.
En aquestes condicions, la suma de precarietat laboral, retallades socials, contrareforma de les pensions, etc., han precaritzat l’existència de les persones treballadores en tots els aspectes de la vida, accés a l’habitatge, dret a l’oci, a l’estabilitat i benestar social, etc.
Cal posar fi a la precarietat, i amb tota forma d’esclavització, derogant les contrareformes laborals, avançant cap a la setmana laboral de 30 hores sense disminució del salari, recuperant els drets essencials, i superant el sistema econòmic causant de la desocupació, la pobresa i la precarietat.
16/01/2018
Només un gir copernicà que allunyi les polítiques neoliberals permetrà a Europa tenir un paper més actiu en l’economia i en la societat. Les polítiques liberals seguides per sortir de la crisi de 2007 han suposat un fort augment de l‘antieuropeisme. La pèrdua de poder adquisitiu, la precarietat laboral, l’augment de la desigualtat social, la corrupció, la por al futur i la dissolució de la pròpia identitat han creat un entorn propici per a exaltar emocions.
Una globalització descontrolada, la crisi econòmica mal resolta i canvis tecnològics amenaçadores per a molts estan tenint greus conseqüències per a les classes mitjanes i populars. Els partits tradicionals no han sabut donar resposta a les noves inquietuds. Mentre els ciutadans senten que ningú els representa, floreixen partits que prometen solucions fàcils i recuperar un “passat gloriós”.
Són partits d’extrema dreta amb notables diferències entre ells, encara que solen compartir el rebuig a la globalització, a la integració europea i la immigració. L’extrema dreta, com una metàstasi, està penetrant amb força a Europa. Els resultats de les últimes eleccions a Holanda, França, Àustria, Alemanya i la República Txeca ho confirmen.
Abans de la crisi, la classe obrera tenia la sensació que la seva situació havia millorat, però era un sentiment enganyós, ja que l’aparent augment de la capacitat adquisitiva era resultat dels crèdits barats i del fàcil accés a productes de països emergents molt més assequibles. Amb la crisi de 2007 va desaparèixer el miratge. L’atur i la precarietat laboral s’han imposat; els desnonaments han florit; gent que es considerava de classe mitjana s’ha convertit en classe obrera; molts temen quedar-se sense feina pel canvi tecnològic; la immigració es veu com una amenaça; la marginació social creix. Tots ells se senten humiliats, veuen que ningú els representa i que ningú es preocupa per ells.
Avui la classe obrera ja no creu tenir un paper capdavanter com el va tenir en el passat, ni creu en la revolució anticapitalista. La cultura de resistència al capitalisme ha canviat cap a una cultura de resistència a la globalització, a la immigració i als drets humans, el que explica l’augment de l’extrema dreta.
Com es pot reorientar aquest procés que està destruint la democràcia i pot arribar a desintegrar la UE? En primer lloc, acceptant que les polítiques seguides per sortir de la crisi han suposat un fracàs social, i després, donant respostes tangibles a les necessitats reals dels ciutadans.
El president francès, Emmanuel Macron, ha presentat un pla per “tornar Europa als seus ciutadans.” El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, també ha proposat, un cop més, rescatar el pilar europeu de drets socials. En definitiva, declaracions, conferències, trobades, propostes i més propostes, però realitats ben poques.
Només un gir copernicà que allunyi les polítiques neoliberals, podrà redreçar la situació. En paral·lel, s’hauria d’avançar cap a la unitat política, econòmica i social, per poder fer front als reptes de la globalització, el que exigirà que els Estats membres cedeixin sobirania i mostrin major solidaritat.
Si reconeixem que molts dels problemes que es denuncien són reals, no hem de limitar a condemnar la demagògia de l’extrema dreta. La UE ha de tenir un paper més actiu en impulsar l’economia, en distribuir els seus beneficis, corregir les desigualtats, crear llocs de treball, controlar els serveis públics essencials, millorar les condicions laborals i de l’Estat de benestar, defensar els drets civils, la igualtat l’home i la dona, l’ecologisme i la solidaritat.
Les polítiques per sortir de la crisi han suposat un fracàs socialLos Estats han de cedir sobirania i ser més solidaris. L’extrema dreta té un relat molt proper als sentiments i necessitats immediates dels ciutadans, com defensar els llocs de treball, impedir la immigració o assegurar les pensions, i per a això promet recuperar el control de la política i de l’economia, el que aixeca entusiasme i passió.
Un nou progressisme hauria també aixecar passions, no contra el pobre immigrant, sinó contra les elits polítiques i econòmiques que s’apropien del creixement econòmic i destrueixen la cohesió de la societat.
Si es vol sortir de la crisi social i moral actual, caldrà comptar amb l’adhesió dels ciutadans, i per a això presentar un projecte que suposi millores immediates en el marc d’un ambiciós projecte de crear una moderna societat de benestar per a tothom.
Francesc Raventós – gener 2018
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a Alternatives econòmiques, 54
