Els robots són noves eines per Joan Majó

Els robots són noves eines per Joan Majó

Seguim ja fa uns anys, un debat que s’ha transformat en polèmica, sobre si la robotització que estem vivint tindrà un efecte negatiu o positiu en la creació de llocs de treball. És clar que, a primera vista, en les cadenes de producció els robots substitueixen a persones, i que també s’està observant que la robotització s’estenen ara a feines del sector serveis com la cura de persones, la neteja o els transports. Ara bé, com que cal no fer pronòstics a primera vista, han aparegut els últims anys bastants estudis d’autors molt experts que han analitzat el que ha passat en diversos països i sectors, i han fet previsions numèriques al respecte. Les previsions dels primers anys eren gairebé sempre negatives i fins i tot preocupants; però algunes de les més recents les contradiuen, i no solament no anuncien la pèrdua de llocs de treball, sinó que fins i tot asseguren que la robotització és una font de creació d’ocupació. D’aquí la polèmica. No em considero pas un expert, però el tema m’ha interessat i m’han estranyat aquestes contradiccions.  He reflexionat sobre el que passa, i voldria posar en consideració tres elements.

  1. Causalitat o simultaneïtat. Les discrepàncies en els resultats indicats poden tenir diferents explicacions. A l’analitzar els canvis que es produeixen en una societat quan apareix un nou fenomen, no sempre es pot concloure que el fenomen sigui la simple causa dels canvis. Pot ser que els canvis siguin causats per algun altre element que també s’estigui produint simultàniament, però que no sigui tan visible. També pot ser que els canvis siguin la conseqüència de les característiques de la societat, o de les diferents reaccions de la societat davant del fenomen. Des del punt de vista dels llocs de treball, la robotització pot ser molt positiva en alguns models sòcioeconòmics i en alguns mercats de treball concrets, i pot ser negativa en altres. També pot ser diferent el resultat segons quines siguin les precaucions o les actuacions de la societat davant de l’arribada del fenomen. Per tant, és tan lícit pensar i defensar que els robots destrueixen llocs de treball (així va passar amb les màquines a l’inici de l’era industrial), com pensar que poden ser una ocasió de major progrés i de millora del benestar personal i social (com finalment així ha estat). Jo m’apunto al segon grup i penso que la robotització és una font de progrés, si se sap fer bé…
  2. Qualitat dels llocs de treball. La robotització més coneguda és la que inicialment es va introduir en les cadenes de muntatge industrials amb feines que suposen un treball físic, feixuc, repetitiu, programat, i amb poca necessitat d’improvisació. Un treball poc atractiu, i normalment poc retribuït. Si la robotització permet una alliberació de persones i s’apliquen  polítiques que permetin uns adequats reciclatges de competències personals per ocupar llocs més qualificats, es poden aconseguir uns augments de productivitat en els llocs antics, una major competitivitat del conjunt de l’economia, i un fort progrés social. Finalment, tot això pot suposar un augment de la demanda i la qualitat de nous llocs de treball, i una reducció del temps de treball. La robotització s’ha anat estenent molt amb uns altres tipus de robots, però encara és cert que no sempre són adequats per a treballs que necessitin capacitat d’imaginació, de resposta improvisada i de tracte curós amb persones. Fins i tot els robots dotats d’una certa IA, estan faltats de “sentit comú i d’empatia”…  En  tots els casos, crec que hem de partir d’un principi molt clar que resumeixo: el robot no s’ha de veure com a substitut d’una persona, sinó més aviat com a una nova eina tecnològica pel seu treball; no és un substitut, sinó un col·laborador.
  3. Tecnologia, robots i eines. He dit i escrit moltes vegades que la tecnologia és l’element que permet transformar el coneixement personal en eines útils per al benestar, i que com que aquest coneixement va augmentant, també cada cop tenim més eines. No m’estalvio de repetir que també suposa dos perills: que fem servir les eines per a finalitats rebutjables, i que l’existència de les noves eines augmenti les desigualtats entre persones, si hi ha uns que en disposen i altres que no. Crec que la robotització s’ha de plantejar veient els robots com a eines. Penso que més que expulsar, el que fan és alliberar persones de segons quins tipus de treballs, i en la majoria dels casos fer-los la feina molt menys feixuga, ajudar-los a fer-la millor, o permetre’ls fer feines que abans no podien fer. No oblido pas que els avenços en la IA i les possibilitats d’aprenentatge dels robots, aniran movent les àrees on establir aquesta la col·laboració.

Crec que hem d’utilitzar, revisats i actualitzats, els mecanismes d’introducció d’aquestes noves eines tecnològiques, tal com es va fer al llarg dels dos  darrers segles, adaptant els nostres costums i les nostres regulacions per aprofitar-ne  les noves oportunitats i evitar alguns dels seus perills. Si es fa amb cura, i tenint en compte el benestar global, ens anirem trobant amb un progrés social que suposarà millors maneres de treballar, reducció del temps de treball, major creació de valor per hora treballada, major disponibilitat de rendes i major accés a serveis col·lectius. No cal dir que tot això no es pot aconseguir simplement deixant actuar lliurement les forces del mercat, sinó que exigeix una adequada actuació publico-privada que combini les iniciatives empresarials i socials amb una assenyada regulació per part dels governs. Necessitem urgentment actualitzar i utilitzar els principis del que va ser el socialisme democràtic europeu de meitat del segle XX.

Joan Majó, enginyer i exministre
Febrer de 2022

Un nou primer de maig

Un nou primer de maig

La celebració del dia del treball ha perdut el sentit radical reivindicatiu de quan es va crear a Paris l’any 1889. En aquests 130 anys, la societat i el concepte del treball, han tingut una enorme transformació.

La digitalització, la robotització, la intel·ligència artificial, o la globalització,  entre d’altres,  ho estan transformant tot, aportant beneficis a la societat, però també dolorosos costos socials i morals.  Per un cantó, gràcies a l’augment de la productivitat, han permès crear riquesa i abaratir els costos de productes i serveis que estan més a l’abast dels ciutadans, per altra ha suposat destrucció d’ocupació, l’obsolescència de moltes feines i professions i l’augment de la precarietat laboral.

Segons el Banc Mundial, 2 de cada 3 llocs de treball en el món desenvolupat ja es poden fer amb sistemes automatitzats. La Federació Internacional de Robòtica, diu que l’any 2019 s’instal·laran al món uns 2,6 milions més de robots industrials. L’avantatge de l’automatització és que fa els treballs més pesats i rutinaris, crea nous llocs de treball en altres sectors, augmenta  la productivitat i crea riquesa.  El que no queda prou clar és saber si l’augment dels nous llocs de treball serà major o menor que els que destrueix.

El cost econòmic del treball es pot descompondre en  tres parts, la que percep el treballador com a remuneració,  el que recapta l’estat amb impostos i la part que es destina a finançar un sistema de protecció social, la qual garanteix prestacions en situacions de malaltia, accident, incapacitat, atur, o jubilació.

Si amb les noves tecnologies moltes professions i feines desapareixen i les noves no ho compensen, com es finançaran les prestacions socials? Caldrà que els robots tributin per compensar la falta d’ingressos tributaris i cotitzacions a la Seguretat Social? Com es distribuirà el benefici de l’augment de la productivitat?

Nous temps, noves realitats, nous reptes. I la necessitat de noves respostes. Però el treball seguirà sent serà un element clau pel bon funcionament de la societat.

Francesc Raventós
Economista

Entrega dels microcrèdits del conveni amb l’Ajuntament de Badalona

Entrega dels microcrèdits del conveni amb l’Ajuntament de Badalona

[:CA]El 28 de novembre de 2017 s’ha fet la presentació dels 14 projectes seleccionats del programa #CreditBadalona, impulsat per l’Ajuntament de Badalona amb la col·laboració de la fundació Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), amb els que es crearan de més de 40 nous llocs de feina a la ciutat. Els projectes han rebut un microcrèdit sense interessos que els ha permès engegar un nou negoci o consolidar una iniciativa ja existent.

La iniciativa #CreditBadalona està dotada de 270.000 euros del pressupost participatiu que va ser decidit per la ciutadania de Badalona i té com a objectiu finançar noves empreses i ajudar a les ja existents a generar ocupació a la ciutat. Els fons aportats per l’Ajuntament de Badalona han estat gestionats per la fundació privada Acció Solidària Contra l’Atur.

Fins el passat 6 de juliol es van presentar 26 sol·licituds d’ajuts per un import superior als 475.000 euros. Posteriorment s’ha fet un procés de selecció de les peticions per a la concessió finalment de 14 crèdits a empreses o projectes d’empreses. En aquest procés s’han analitzat els plans d’empresa, s’han realitzat entrevistes per valorar les aptituds dels projectes i s’han ponderat altres factors com ara, principalment, la creació d’ocupació.

Durant l’acte de presentació dels 14 projectes seleccionats l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha volgut destacar la transcendència d’aquesta iniciativa “per assolir una ciutat més justa, igualitària i inclusiva més enllà de la imprescindible creació d’ocupació”. “Aquest tipus de gestos polítics ens permeten introduir noves estructures que empoderen les petites empreses i la ciutadania i alhora permeten fer realitat projectes que potser no podrien tirar endavant sense aquestes ajudes”, ha explicat l’alcaldessa Sabater.

Amb aquest conveni es financen projectes tant innovadors com una cooperativa de serveis per AMPAs (gestionat per Fampas Badalona, un coworking de fabricació digital, una botiga de bicicletes especialitzada en missatgeria, roba cosmètica, un gimnàs de barri especialitzat en salut, un gabinet de psicologia infantil, un restaurant vegetarià de frankfurts i hamburgueses, la museïtzació d’una cerveseria de la ciutat, un taller d’expressió creativa, una empresa de serveis informàtics, una empresa de transport i uns pescadors.

Àlex Mañas, segon tinent d’alcaldia i regidor de l’Àmbit de Badalona Pròspera Sostenible, també ha mostrat la seva satisfacció per “tirar endavant una iniciativa que ens permet promocionar projectes de tots els sectors, amb diferents models econòmics i marcats per la innovació en els seus models productius”. El regidor s’ha mostrat convençut que el programa #CreditBadalona “ens permet crear ocupació i alhora fomentar el creixement del teixit empresarial”.

Per la seva part, Oriol Romances, president d’Acció Solidària Contra l’Atur ha agraït a l’Ajuntament de Badalona la confiança en la fundació per realitzar aquest projecte. “Ha estat un goig poder treballar a Badalona, és una experiència que volem repetir” ha explicat Romances.[:es]El 28 de noviembre de 2017 se ha hecho la presentación de los 14 proyectos seleccionados del programa #CreditBadalona, impulsado por el Ayuntamiento de Badalona con la colaboración  de la fundación Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), con los que se crearán de más de 40 nuevos puestos de trabajo en la ciudad. Los proyectos han recibido un microcrédito sin intereses que los ha permitido poner en marcha un nuevo negocio o consolidar una iniciativa ya existente.

La iniciativa #CreditBadalona está dotada de 270.000 euros del presupuesto participativo que fue decidido por la ciudadanía de Badalona y tiene como objetivo financiar nuevas empresas y ayudar a las ya existentes a generar ocupación a la ciudad. Los fondos aportados por el Ayuntamiento de Badalona han sido gestionados por la fundación privada Acció Solidària Contra l’Atur

Hasta el pasado 6 de julio se presentaron 26 solicitudes de ayudas por un importe superior a los 475.000 euros. Posteriormente se ha hecho un proceso de selección de las peticiones para la concesión finalmente de 14 créditos a empresas o proyectos de empresas. En este proceso se han analizado los planes de empresa, se han realizado entrevistas para valorar las aptitudes de los proyectos y se han ponderado otros factores como por ejemplo, principalmente, la creación de ocupación.

Durando el acto de presentación de los 14 proyectos seleccionados la alcaldesa de Badalona, Dolors Sabater, ha querido destacar la trascendencia de esta iniciativa “para lograr una ciudad más justa, igualitaria e inclusiva más allá de la imprescindible creación de ocupación”. “Este tipo de gestos políticos nos permiten introducir nuevas estructuras que empoderen las pequeñas empresas y la ciudadanía y a la vez permiten hacer realidad proyectas que quizás no podrían salir adelante sin estas ayudas”, ha explicado la alcaldesa Sabater.

Con este convenio se financian proyectos tanto innovadores como una cooperativa de servicios por AMPAs (gestionado por Fampas Badalona, un coworking de fabricación digital, una tienda de bicicletas especializada en mensajería, roba cosmética, un gimnasio de barrio especializado en salud, un gabinete de psicología infantil, un restaurante vegetariano de frankfurts y hamburguesas, la museización de una cervecería de la ciudad, un taller de expresión creativa, una empresa de servicios informáticos, una empresa de transporte y unos pescadores.

Àlex Mañas, segundo teniente de alcaldía y regidor del Ámbito de Badalona Próspera Sostenible, también ha mostrado su satisfacción para “salir adelante una iniciativa que nos permite promocionar proyectos de todos los sectores, con diferentes modelos económicos y marcados por la innovación en sus modelos productivos”. El regidor se ha mostrado convencido que el programa #CreditBadalona “nos permite crear ocupación y a la vez fomentar el crecimiento del tejido empresarial”.

Por su parte, Oriol Romances, presidente de Acció Solidària Contra l’Atur ha agradecido en el Ayuntamiento de Badalona la confianza en la fundación para realizar este proyecto. “Ha sido un gozo poder trabajar en Badalona, es una experiencia que queremos repetir” ha explicado Romances.[:]

Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA) i l’Ajuntament de Badalona

[:CA]L’actuació d’aquesta entitat ajudant a persones sense feina i a entitats de caràcter social, amb préstecs sense interès per aconseguir crear ocupació, s’ha anat consolidant en el sector, després de tants anys d’experiència.

Sense tenir gran notorietat, l’entitat és prou coneguda per ser reconeguda com una de les més experimentades en aquest tipus d’activitat.

Darrerament, l’Ajuntament de Badalona, a través del seu organisme l’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO), dins de la seva política de destinar recursos a crear ocupació, ha arribat a un acord amb ASCA perquè pugui gestionar la concessió de préstecs sense interès a projectes procedents, de persones i iniciatives empresarials,  del municipi de Badalona. En el pressupost municipal han dotat l’import de 270.000 euros  per a poder concedir aquests ajuts.

Malgrat que aquesta és una experiència, en el camp municipal, pionera, ja s’ha constatat l’interès d’altres municipis per posar en marxa operacions similars, abundant en l’interès de confiar en l’actuació d’ASCA.

Hem de felicitar a ASCA, a l’Ajuntament de Badalona i als municipis que s’afegeixin a aquesta iniciativa, per aquest nou repte social que pot arribar a ser més efectiu que el de les tradicionals subvencions oficials.

Miquel Verdaguer[:es]La actuación de esta entidad ayudando a personas sin trabajo y a entidades de carácter social, con préstamos sin interés para conseguir crear ocupación, se ha ido consolidando en el sector, después de tantos años de experiencia.

Sin tener gran notoriedad, la entidad es suficiente conocida para ser reconocida como una de las más experimentadas en este tipo de actividad.

Últimamente, el Ayuntamiento de Badalona, a través de su organismo el Instituto Municipal de Promoción de la Ocupación (IMPO), dentro de su política de destinar recursos a crear ocupación, ha llegado a un acuerdo con ASCA porque pueda gestionar la concesión de préstamos sin interés a proyectos procedentes, de personas e iniciativas empresariales, del municipio de Badalona. En el presupuesto municipal han dotado el importe de 270.000 euros para poder conceder estas ayudas.

A pesar de que esta es una experiencia, en el campo municipal, pionera, ya se ha constatado el interés otros municipios para poner en marcha operaciones similares, abundando en el interés de confiar en la actuación de ASCA.

Tenemos que felicitar a ASCA, en el Ayuntamiento de Badalona y a los municipios que se añadan a esta iniciativa, por este nuevo reto social que puede llegar a ser más efectivo que el de las tradicionales subvenciones oficiales.

Miquel Verdaguer[:]