40 + …

40 + …

2021 és l’any en el qual Acció Solidària Contra l’Atur compleix 40 anys des de la seva creació el mes de setembre de 1981.

Hem acabat el 2020, un any molt complicat com tothom sap i que, a més, ha fet créixer encara més les necessitats de les persones en exclusió social.

La nostra entitat ha estat abocada durant aquests 40 anys a crear més de 16.000 llocs de treball mitjançant el finançament d’iniciatives promogudes per persones en l’atur o amb treballs precaris.

Potser ens podríem sentir satisfets, però no és així. Estar en contacte amb aquests col·lectius ens fa més coneixedors i més conscients d’aquesta problemàtica i ens transmet un cert sentiment d’impotència. No obstant això, no dimitim de la nostra voluntat de persistir en la lluita.

Hem estat treballant junts durant quaranta anys per donar molta feina, i malauradament haurem de seguir en la lluita, perquè la situació social no solament no millora, sinó que està empitjorant cada vegada més. Però sortosament estem motivats pel suport que rebem de donants i amics. I per això “NO ENS ATURAREM”.

Però sortosament estem motivats pel suport que rebem de donants i amics. I per això “NO ENS ATURAREM”.

Aquest any 2020, amb tantes limitacions, ens hem hagut d’adaptar a unes condicions de treball inusuals i imprevistes, i lluny de posar el fre de mà, hem accelerat i hem portat endavant una campanya d’”aixequem les persianes” incrementant els ajuts a aquells beneficiaris condemnats a tancar el seu negoci incipient, el seu projecte.

Hem portat endavant la campanya ”aixequem les persianes”, incrementant els ajuts a aquells beneficiaris condemnats a tancar el seu negoci incipient.

Hem mantingut els habituals “Premis Piñol”, fent molts equilibris logístics, però hem aconseguit sortir-ne, i amb notable èxit. I entretant les nostres forces vives, enriquides per una renovació dels patrons de la fundació, han impulsat una revisió dels nostres objectius i marcat les línies estratègiques del nostre futur.

I dins d’aquesta tempesta, ens hem atrevit a demanar la Creu de Sant Jordi, amb prop de 200 suports que des d’aquí us agraïm. Esperem rebre el reconeixement desitjat de 40 anys treballant per donar molta feina. I a més estem preparant diverses accions que culminin el 40 aniversari, i així estar més preparats encara per fer 40 anys +…

I per si no n’hi ha prou, seguirem proclamant “NO ENS ATURAREM”.

Miquel Verdaguer
Secretari d’Acció Solidària Contra l’Atur

Participació a la 4a Jornada Consum Kilòmetre Zero de Sabadell

Participació a la 4a Jornada Consum Kilòmetre Zero de Sabadell

En Miquel Verdaguer, en representació d’Acció Solidària Contra l’Atur, ha participat en la 4a Jornada que fa Consum Kilòmetre Zero de Sabadell i que ha tingut lloc en format virtual el 17 de novembre de 2020.
El tema de la Taula Rodona era la banca ètica i de proximitat, així com el de les finances ètiques.
Hi han participat representats d’entitats molt diferents i de dimensions molt diverses, però totes amb un nexe comú:
– Núria Luna de Fiare Banca Ètica.
– Domènech Creus  d’ Oikocrèdit Catalunya .
– Miquel Verdaguer d’Acció Solidària Contra l’Atur.
– Jaume Engerri de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers.
Podeu recuperar la Taula rodona íntegrament a:

 

És Nadal, i què …

És Nadal, i què …

Com és que Nadal té tanta força que aconsegueix remoure tanta gent, tantes empreses, tantes botigues, tants negocis, i fins i tot arriben a fer surar tants sentiments?

Postals, pessebre, els pastorets, tió, felicitacions a la xarxa (que fàcil és, pressionar un clic i multitud de felicitacions, amb desitjos prefabricats, postals, ocurrències, volen cap a una llista poc personal) , lots d’empresa, músiques, anuncis, la joia dels infants, la Missa del Gall i del Pollet, les loteries, regals, regals, … La caritat cap als pobres, quan els veiem (hi són sempre?).

Som al solstici d’hivern i els cristians l’han convertit en Nadal, eclipsant la festa humana i laica. No hi ha doncs un origen religiós, sinó que els homes i dones de fa molts segles ja ho celebraven (segurament molt diferentment).

Tot plegat, cada any la història es va repetint: ja arriba Nadal una vegada més, i s’hi enganxen els Cap d’any i els Reis que aconsegueixen ponts i vacances. Després de festes …

Per una escletxa d’aquesta visió ombrívola, s’hi pot veure que Nadal i les festes potser aporten alguns aspectes lluminosos: la família es reuneix, els infants es converteixen en centre de les alegries –més o menys sinceres- tothom va dient, “Bon Nadal” i s’insisteix sovint sense èxit en els propòsits del nou any.

Però no podem deixar de banda, que aquestes lluminositats poden contribuir a enfonsar algunes depressions, a fer més evident les soledats, el no tenir sostre ni família, ni amics.

Jo em pregunto què passaria si de sobte aquestes festes de Nadal les esborressin dels calendaris? Ho resistiria la humanitat occidental?

I ja des de l’òptica dels cristians, amb el Naixement, els Reis, els pastors, la història sagrada, i el Jesucrist de l’Evangeli, si vingués, se sentiria bé? Com viuen els pobres, els malalts, els discriminats, els refugiats, els presos, els que viuen sols, aquells que sovint oblidem, però segur que Jesucrist els aniria a veure els primers que ningú. Per Nadal i sempre.

Miquel Verdaguer
Membre del Patronat de la Fundació

Acte de lliurament dels Premis Josep M. Piñol per al Foment de la Ocupació

Acte de lliurament dels Premis Josep M. Piñol per al Foment de la Ocupació

Acció Solidària Contra l’Atur ha lliurat els Premis Josep M. Piñol a Foment de l’Ocupació. Són dos premis, dotats cadascun d’ells amb 10.000 €, que reconeixen la innovació i la trajectòria de les entitats i empreses que treballen a favor de crear o consolidar ocupació.

En aquesta 22a edició dels Premis s’han presentat 37 projectes i la decisió del Jurat es va fer pública durant l’acte de lliurament obert a tothom i que ha tingut lloc el 6 de novembre al Palau Macaya de Barcelona.

Ha obert l’acte de lliurament dels Premis el Sr. Josep Ollé, director de Palau Macaya, el Sr. Oriol Romances, president de la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur, i el Sr. Jaume Farré director del Departament d’Integració Sociolaboral de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Seguidament la Fundació Espigoladors (premiada el 2015), Associació Solidança i la Fundació Ilersis (premiades en 2018) han fet una breu explicació.

El Sr. Miquel Verdaguer, secretari del patronat de la fundació i secretari del jurat dels premis, va procedir a la lectura de l’acta del jurat i els premiats aquesta edició han estat:

  • El premi a la innovació 2019 ha estat concedit a la cooperativa Som Confort Solar de Sabadell per al projecte “Creixement i Consolidació“. Té com a objectiu consolidar i ampliar la cooperativa per seguir treballant i participant del canvi del model energètic. L’empresa treballa en l’àmbit de les energies renovables, i es dedica principalment a la realització d’instal·lacions solars fotovoltaiques i realització de manteniment d’instal·lacions d’energia solar tèrmica. També realitzen estudis i projectes d’eficiència energètica i energies renovables. “Hem atorgat el guardó principalment per dos motius. D’una banda, per la sensibilitat i les accions que duen a terme davant el repte climàtic i, de l’altra, pel creixement en llocs de treball de persones joves en els últims anys, passant de 3 a 8 llocs de treball digne, i amb la previsió d’arribar a 12 en dos anys “, explica Oriol Romances, president d’Acció Solidària contra l’Atur.
  • El premi a la millor trajectòria 2019 ha estat per a la “Fundació Aura“. Creada el 1989, té com a objectiu la inclusió social i laboral de persones amb especials necessitats de suport. L’entitat va ser pionera a Europa en la introducció de la metodologia d’origen americà “Treball en Suport” i per aquest motiu va rebre el reconeixement de l’ONU a 2018. Aquesta metodologia l’han incorporat nombroses entitats dedicades a millorar la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional o física mitjançant la inclusió social i laboral. “Hem considerat que el compromís d’AURA per a persones joves amb necessitats especials perquè s’integrin amb èxit en el mercat laboral, juntament amb la seva especialització i divulgació de la metodologia Treball en suport-, mereix ser reconeguda”, assenyala Oriol Romances, president d’Acció Solidària contra l’Atur.
40 + …

En som conscients? Ens sembla que hi ha Justícia Social?

Som conscients que en aquest món hi ha suficients recursos per a tota la humanitat, i la realitat és que hi ha grans quantitats de persones al món que passen gana i nens que es moren desnodrits?

Som conscients de com està repartida la riquesa i de com es reparteix la que es va produint?

Som conscients que no tothom pot treballar? Potser no hi ha feina per tothom i hi ha dues categories de persones, les que treballen i les que encara que vulguin no poden treballar.

Som conscients que en el món del treball, uns són els que manen i decideixen, i els altres que en depenen? Que el contracte de treball és entre la part forta i la part feble i necessitada?

Som conscients que quan s’aconsegueix treballar, molts han de fer feines que no els agrada o per les que no se senten motivats?

Som conscients que estudiar i preparar-se, no assegura poder aconseguir un treball?

Som conscients que en moltes situacions, el treballador acaba sent considerat com un element del cost de producció que cal reduir el màxim i sovint es procura prescindir-ne a favor de les millores tecnològiques?

Som conscients que en la lògica econòmica, els salaris quant més baixos millor? Que tenir treball i treballar, amb el que guanyes potser no et permet arribar a final de mes?

Som conscients que si pot ser dur treballar en una empresa, acostuma a ser més dur ser autònom? I que ser autònom és una bona fórmula per a les empreses per poder-los encomanar feines i assumir menys risc i menys cost?

Som conscients que des de les empreses les dones són de segona classe?

Som conscients que l’accés dels joves al treball és molt dur i en qualsevol cas, si l’aconsegueixen, és tot sovint per poder amortitzar llocs de treball massa ben pagats?

Miquel Verdaguer

Som conscients que els sindicats no han pogut ser capaços de revertir situacions de treball precari?

Som conscients que l’economia no té en compte el satisfer les necessitats sinó als inversors? Per això necessitem moltes ONG’s?

Ens sembla que hi ha Justícia Social?

Miquel Verdaguer