La justícia social i les legalitats

La justícia social i les legalitats

Una vegada més hi ha una data de l’any per parlar de la justícia social. Però parlem abans de la justícia precisament avui que  s’està posant més el focus en les actuacions judicials perquè estan més de moda. I per tant el paper dels jutges que sembla que han d’interpretar l’aplicació de la llei.

Com anem veient, la justícia va molt lligada a la llei. I per tant les lleis determinen on rau la justícia. I la llei limita o condiciona la justícia. I qui les fan les lleis? Els polítics que teòricament provenen del poble, de tots. És el que diuen democràcia.

Però les lleis tenen molts límits i molts defectes. Depenen de concepcions ideològiques dominants i són imperfectes perquè no ho preveuen tot, tenen moltes escletxes. I no diguem com es fan les interpretacions i en molts casos de qui provenen, amb dubtosa neutralitat. La llei esdevé una cotilla o camisa de força i sovint una bandera per justificar veritables injustícies. Sembla que s’ha de respectar més la llei que la justícia.

Però si eixamplem més la mirada, no podem contemplar la justícia tancats només en una entitat nacional o estatal. Ens hauríem de traslladar a una realitat molt més ample i global on podem veure molta injustícia: els immigrants, els deportats, la gran fam en determinats indrets, les encara guerres i rivalitats irreconciliables, el racisme, la inferioritat de gènere, l’escalfament progressiu i nefast del planeta amb totes les conseqüències, el poder i els abusos dels fons voltors, més enllà dels estats, etc.

On són les lleis per a regular o intentar fer justícia de totes aquestes injustícies? Potser també hi ha algunes lleis, però molt febles i sense possibilitats de fer-les complir.

I si arribem al tema d’avui, la justícia social, amb les lleis que tenim i en la poca voluntat de donar la volta al cos legal injust: la reforma laboral del partit laboral, la llei mordassa, l’abús energètic de les grans companyies, els desnonaments, els preus de lloguer desbocats, falta de protecció del medi natural, etc. O sigui que si no hi ha les lleis correctes, com hi pot haver més justícia, encara que siguin lleis amb poques garanties de fer justícia.

Doncs sí, una vegada més, hem de reivindicar la justícia social, la dels que treballen i la dels que no poden treballar encara que  vulguin. I sense oblidar de la justícia social a la qual ens hem referit més amunt, la més ampla i global.

 

 

 

 

Miquel Verdaguer
Secretari d’Acció Solidària Contra l’Atur

 

 

Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/home/accio/webapps/wp-2019/wp-content/uploads/et_temp/Miquel-Verdaguer-1-1080x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/acciosolidaria.cat/:/home/acciosolidaria.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php72/) in /usr/home/acciosolidaria.cat/web/nova/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1482 En som conscients? Ens sembla que hi ha Justícia Social?

En som conscients? Ens sembla que hi ha Justícia Social?

[:CA]Som conscients que en aquest món hi ha suficients recursos per a tota la humanitat, i la realitat és que hi ha grans quantitats de persones al món que passen gana i nens que es moren desnodrits?

Som conscients de com està repartida la riquesa i de com es reparteix la que es va produint?

Som conscients que no tothom pot treballar? Potser no hi ha feina per tothom i hi ha dues categories de persones, les que treballen i les que encara que vulguin no poden treballar.

Som conscients que en el món del treball, uns són els que manen i decideixen, i els altres que en depenen? Que el contracte de treball és entre la part forta i la part feble i necessitada?

Som conscients que quan s’aconsegueix treballar, molts han de fer feines que no els agrada o per les que no se senten motivats?

Som conscients que estudiar i preparar-se, no assegura poder aconseguir un treball?

Som conscients que en moltes situacions, el treballador acaba sent considerat com un element del cost de producció que cal reduir el màxim i sovint es procura prescindir-ne a favor de les millores tecnològiques?

Som conscients que en la lògica econòmica, els salaris quant més baixos millor? Que tenir treball i treballar, amb el que guanyes potser no et permet arribar a final de mes?

Som conscients que si pot ser dur treballar en una empresa, acostuma a ser més dur ser autònom? I que ser autònom és una bona fórmula per a les empreses per poder-los encomanar feines i assumir menys risc i menys cost?

Som conscients que des de les empreses les dones són de segona classe?

Som conscients que l’accés dels joves al treball és molt dur i en qualsevol cas, si l’aconsegueixen, és tot sovint per poder amortitzar llocs de treball massa ben pagats?

Miquel Verdaguer

Som conscients que els sindicats no han pogut ser capaços de revertir situacions de treball precari?

Som conscients que l’economia no té en compte el satisfer les necessitats sinó als inversors? Per això necessitem moltes ONG’s?

Ens sembla que hi ha Justícia Social?

Miquel Verdaguer[:es]¿Somos conscientes de que en este mundo hay suficientes recursos para toda la humanidad, y la realidad es que hay grandes cantidades de personas en el mundo que pasan hambre y niños que se mueren desnutridos?

¿Somos conscientes de cómo está repartida la riqueza y de cómo se reparte la que se va produciendo?

¿Somos conscientes de que no todo el mundo puede trabajar? Quizá no hay trabajo para todos y hay dos categorías de personas, las que trabajan y las que, aunque quieran no pueden trabajar.

¿Somos conscientes de que, en el mundo del trabajo, unos son los que mandan y deciden, y los otros que dependen? ¿Que el contrato de trabajo es entre la parte fuerte y la parte débil y necesitada?

¿Somos conscientes de que cuando se consigue trabajar, muchos tienen que hacer trabajos que no les gusta o por las que no se sienten motivados?

¿Somos conscientes de que estudiar y prepararse, no asegura poder conseguir un trabajo?

¿Somos conscientes de que, en muchas situaciones, el trabajador termina siendo considerado como un elemento del coste de producción que hay que reducir el máximo ya menudo se procura prescindir de ellos a favor de las mejoras tecnológicas?

¿Somos conscientes de que, en la lógica económica, los salarios cuanto más bajos mejor? ¿Que tener trabajo y trabajar, con lo que ganas quizás no te permite llegar a fin de mes?

¿Somos conscientes de que, si puede ser duro trabajar en una empresa, suele ser más duro ser autónomo? Y que ser autónomo ¿es una buena fórmula para las empresas para poder encomendar trabajos y asumir menos riesgo y menos coste?

¿Somos conscientes de que desde las empresas las mujeres son de segunda clase?

¿Somos conscientes de que el acceso de los jóvenes al trabajo es muy duro? y en cualquier caso, si la consiguen, ¿es a menudo para poder amortizar puestos de trabajo demasiado bien pagados?

Miquel Verdaguer

¿Somos conscientes de que los sindicatos no han podido ser capaces de revertir situaciones de trabajo precario?

¿Somos conscientes de que la economía no tiene en cuenta el satisfacer las necesidades sino a los inversores? ¿Por eso necesitamos muchas ONG?

¿Nos parece que hay Justicia Social?

Miquel Verdaguer[:]

Warning: file_exists(): open_basedir restriction in effect. File(/home/accio/webapps/wp-2019/wp-content/uploads/et_temp/2018_02_20_Justicia_Social-300x133-6068_1080x675.jpg) is not within the allowed path(s): (/usr/home/acciosolidaria.cat/:/home/acciosolidaria.cat/:/usr/home/services/:/usr/share/php72/) in /usr/home/acciosolidaria.cat/web/nova/wp-content/themes/Divi/epanel/custom_functions.php on line 1482 Justícia social

Justícia social

[:CA]L’Assemblea General de les NNUU de 2007 va declarar el dia 20 de febrer de cada any el Dia Mundial de la Justícia Social. Té per objectiu demanar que en l’àmbit internacional s’avanci en erradicar la pobresa, garantir l’ocupació i el treball digne, l’accés al benestar i a la justícia per tots, que són elements essencials per aconseguir la pau i la seguretat.

Molt són els aspectes que componen la justícia social, però voldria aprofundir en una de les injustícies que està creixent enormement: la desigualtat econòmica. Comencem per llegir dues notes de premsa recents. “Els alts directius de l’IBEX-35 cobren de mitjana 207 vegades el sou mínim de la seva empresa” i “Entre 2015 i 2016  el salari dels principals executius de l’IBEX-35 va augmentar un 15% mentre que la retribució mitjana ho va fer en un 0,3%

A Espanya hi ha 3,2 milions de persones, que estan per sota del llindar de pobresa extrema,   convivint amb 21 persones súper riques, que entre totes tenen un patrimoni de 104.000 milions d’euros. A la Unió Europea, passa el mateix; hi ha 123 milions de persones en risc d’exclusió, mentre  324 persones tenen cada una més de mil milions d’euros. Són dades  d’Oxfam Intermon. El mateix, o més, passa en l’àmbit mundial.

En ple segle XXI, en una societat moderna i democràtica, mai s’havia pensat que un nombre tant reduït de ciutadans tindrien tan poder per augmentar la seva riquesa i privilegis. La concentració de riquesa i poder es tradueix en un enorme augment de les desigualtats. Són molts els informes i escrits que denuncien la situació. El premi Nobel Joseph Stiglitz en un dels seus llibres “La Gran Brecha”, explica com entre l’ 1% de la població i la resta la desigualtat creix.

L’economista de Thomas Piketty, en el seu llibre “El capital al segle XXI”, denuncia que des de l’any 1980 s’ha accelerat la desigualtat en el repartiment de la riquesa i s’ha iniciat un fort procés de concentració en poques mans.  Piketty pregunta si és sostenible un model econòmic que permet  que en els anys de la crisi del 2007 fins als 2014, el 95% de l’augment del PIB dels Estats Units hagi anat a parar a l’1% dels americans més rics? També afirma que l’augment de les rendes del capital sempre supera el ritme del creixement econòmic. La seva proposta principal contra la desigualtat és establir un impost global i progressiu sobre el patrimoni a escala mundial que en el cas de la UE  afectaria el 2,5% de la població i  permetria recaptar un 2% del PIB, 300.000 milions d’euros. Si aquest import es destinés a la inversió en educació i coneixement, seria un mecanisme decisiu per a la reducció de les desigualtats.

L’economia espanyola està creixent a un ritme superior al 3% del PIB. Però qui es beneficia d’aquest creixement?  En bona part les grans empreses i les grans fortunes.  Només en una part molt menor arriba a les pimes i a les famílies.

La mala distribució dels beneficis del creixement econòmic no és solament un problema moral i de justícia social, esdevé també un problema econòmic. Si es vol avançar en tenir una societat més justa, cal un model de societat, que garanteixi un mínim d’ingressos a tots els ciutadans de manera que els permeti teniu un nivell de vida digne en un món lliure i en pau.

Francesc Raventós. Economista[:es]La Asamblea General de las NNUU de 2007 declaró el día 20 de febrero de cada año el Día Mundial de la Justicia Social. Tiene por objetivo pedir que en el ámbito internacional se avance en erradicar la pobreza, garantizar la ocupación y el trabajo digno, el acceso al bienestar y a la justicia por todos, que son elementos esenciales para conseguir la paz y la seguridad.

Mucho son los aspectos que componen la justicia social, pero querría profundizar en una de las injusticias que está creciendo enormemente: la desigualdad económica. Empezamos para leer dos notas de prensa recientes. “Los altos directivos del IBEX-35 cobran de media 207 veces el sueldo mínimo de su empresa” y “Entre 2015 y 2016 el salario de los principales ejecutivos del IBEX-35 aumentó un 15% mientras que la retribución mediana lo hizo en un 0,3%”.

En España hay 3,2 millones de personas, que están por debajo del umbral de pobreza extrema, conviviendo con 21 personas súper ricas, que entre todas tienen un patrimonio de 104.000 millones de euros. A la Unión Europea, pasa el mismo; hay 123 millones de personas en riesgo de exclusión, mientras 324 personas tienen cada una más de mil millones de euros. Son datos de Oxfam Intermon. El mismo, o más, pasa en el ámbito mundial.

En pleno siglo XXI, en una sociedad moderna y democrática, nunca se había pensado que un número tanto reducido de ciudadanos tendrían tan poder para aumentar su riqueza y privilegios. La concentración de riqueza y poder se traduce en un enorme aumento de las desigualdades. Son muchos los informes y escritos que denuncian la situación. El premio Nobel Joseph Stiglitz en uno de sus libros “La Gran Brecha”, explica como entre el 1% de la población y el resto la desigualdad crece.

El economista de Thomas Piketty, en su libro “El capital en el siglo XXI”, denuncia que desde el año 1980 se ha acelerado la desigualdad en el reparto de la riqueza y se ha iniciado un fuerte proceso de concentración en pocas manso. Pikettypregunta si es sostenible un modelo económico que permite que en los años de la crisis del 2007 hasta los 2014, el 95% del aumento del PIB de los Estados Unidos haya ido a parar al 1% de los americanos más ricos? También afirma que el aumento de las rentas del capital siempre supera el ritmo del crecimiento económico. Su propuesta principal contra la desigualdad es establecer un impuesto global y progresivo sobre el patrimonio a escala mundial que en el caso de la UE afectaría el 2,5% de la población y permitiría recaudar un 2% del PIB, 300.000 millones de euros. Si este importe se destinara a la inversión en educación y conocimiento, sería un mecanismo decisivo para la reducción de las desigualdades.

La economía española está creciendo a un ritmo superior al 3% del PIB. Pero quien se beneficia de este crecimiento? En buena parte las grandes empresas y las grandes fortunas. Sólo en una parte muy menor llega a las pymes y a las familias.

La mala distribución de los beneficios del crecimiento económico no es solamente un problema moral y de justicia social, acontece también un problema económico. Si se quiere avanzar al tener una sociedad más justa, hace falta un modelo de sociedad, que garantice un mínimo de ingresos a todos los ciudadanos de forma que los permita tenéis un nivel de vida digno en un mundo libre y en paz.

Francesc Raventós. Economista[:]