Sostenibilitat del sistema sanitari
La gran majoria dels ciutadans reconeixen que la sanitat pública té un elevat nivell de qualitat, malgrat les retallades degudes a la crisi. Això només és possible gràcies a la motivació i esforç del personal sanitari.
Un dels molts indicadors que permeten mesurar la bondat d’un sistema sanitari és l’expectativa de vida. Espanya en té un dels més alts del món, 81 anys pels homes i 87 per les dones.
Disposem d’una sanitat pública excel·lent amb un cost baix, però el sistema ja ha començat a grinyolar per la manca de recursos. Espanya destina a la sanitat un 9% del PIB, del qual la sanitat pública suposa el 6,3%. El cost és un dels més baixos dels països europeus avançats que estan per sobre l’11% del PIB.
Un dels problemes és que la despesa sanitària evoluciona més ràpidament que el creixement del PIB. Com a causes destaquen l’envelliment de la població, l‘encariment dels nous equipaments mèdics i fàrmacs, l’aparició de malalties complexes, la remuneració digne del personal sanitari i la modernització dels centres sanitaris.
Preocupa saber com es podrà sostenir un sistema sanitari públic universal de qualitat. Aquesta preocupació és extensible a la sostenibilitat de tot el sistema de benestar: educació, salut, pensions i habitatge, què són els pilars bàsics i que suposen el 57% del pressupost. En el cas de les pensions, el no haver anticipat buscar solucions fa que l’any 2018 hi ha hagut un dèficit de 18.000 milions d’euros. L’Estat de Benestar té per objectiu aconseguir que tots els ciutadans tinguin un nivell de vida digne. És la millor eina per corregir les desigualtats, cosa que facilita l’estabilitat política i la cohesió social.
Atesa la limitació de recursos econòmics, correspon a la societat decidir sobre el model d’Estat de Benestar que vol, els límits que s’han d’establir i com s’ha de finançar. Aquesta decisió va estretament lligada al debat sobre quin és el nivell de pressió fiscal necessari per garantir uns serveis públics universals de qualitat. Actualment la pressió fiscal a Espanya està en un 7% per sota de la mitjana europea, el que suposa uns 80.000 milions d’euros menys d’ingressos. Són decisions de gran transcendència que exigeix un profund debat i considerar els aspectes mèdics, però també els ètics, socials i econòmics.
La pregunta és: Com garantir un modern estat de benestar, en un món global, en el que hi ha una creixent desigualtat econòmica i social, i en el que el benestar dels ciutadans està supeditat al benefici econòmic? És un dels reptes al que la societat ha de donar resposta.
Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Article publicat a La Vanguardia el 17/03/2019.