Dosis d’optimisme
[:CA]L’optimisme és un sentiment personal. Alguns economistes confonen el nivell de satisfacció dels ciutadans amb la marxa de l’economia. Aquesta correlació no necessàriament existeix. Hi han altres aspectes de la vida que són tan o més importants.
Si intentem ser objectius, cal fer una valoració de conjunt de l’entorn en el que vivim. La conclusió és que els europeus, malgrat les coses que no van prou bé, som uns privilegiats. Uns molt, altres no tan, però som uns privilegiats. La majoria disposem d’una certa capacitat adquisitiva, un bon sistema de salut, nivell cultural, estat de benestar i infraestructures, en conjunt, molt superiors a altres països. Però se’ns ha inculcat la cultura de “voler sempre més”, i això ens porta frustracions. Si no, no s’entén aquest ambient de pessimisme dominant a la Unió Europea
Veiem el cas d’Espanya o de Catalunya. L’economia té problemes: elevat atur, fort endeutament, seguretat social deficitaris, o precarietat laboral, però també té els seus punts forts: taxa de creixement superior a la mitjana europea, reducció de l’atur, capacitat exportadora o elevat turisme. La situació no és ideal però tampoc desastrosa.
Més enllà de l’economia hi ha molts aspectes que les persones valoren. En salut som afortunats. Malgrat les retallades tenim un bon sistema sanitari públic que atén a 47.000.000 milions de persones. Els índex de mortalitat infantil o de trasplantaments són excel·lents. El sistema de salut i el plaer de la dieta mediterrània, contribueixen a tenir una expectativa de vida de les més altes del món: 83,2 anys.
Si mirem una mica enrere, el nivell cultural ha millorat. En educació els resultats PISA mostren que no estem on voldríem, però l’educació obligatòria que ja es planteja sigui fins els 18 anys i un ampli sistema universitari, recerca i Erasmus inclosos, són esperançadors.
El sistema polític, d’una qualitat democràtica qüestionable, ofereix als ciutadans elegir els seus governs. Ser membre de la Unió Europea, malgrat la seva manca de líders, no deixa de ser una gran sort. I encara que no és per mèrits propis, tenim una natura esplèndida i un clima envejable, comptem amb la família, les amistat, la comunitat i sabem fruir dels petits grans plaers de la vida.
Resumint, problemes mil, però oportunitats també. Cal encarar els temps confusos actuals amb realisme i optimisme. Cal adaptar-nos a la nova realitat, ser exigents i decidir-nos per governs valents que sàpiguen resoldre problemes i aprofitar les oportunitats que els nous temps ofereixen. Amb optimisme realista i exigència, tot serà més fàcil.
Francesc Raventós – Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 23 d’abril de 2017[:es]El optimismo es un sentimiento personal. Algunos economistas confunden el nivel de satisfacción de los ciudadanos con la marcha de la economía. Esta correlación no necesariamente existe. Hay otros aspectos de la vida que son tan o más importantes.
Si intentamos ser objetivos, hay que hacer una valoración de conjunto del entorno en el que vivimos. La conclusión es que los europeos, a pesar de las cosas que no van del todo bien, somos unos privilegiados. Unos mucho, otros no tanto, pero somos unos privilegiados. La mayoría disponemos de una cierta capacidad adquisitiva, un buen sistema de salud, nivel cultural, estado de bienestar e infraestructuras, en conjunto, muy superiores a otros países. Pero se nos ha inculcado la cultura de “querer siempre más”, y esto nos lleva frustraciones. Si no, no se entiende este ambiente de pesimismo dominante en la Unión Europea
Vemos el caso de España o de Cataluña. La economía tiene problemas: elevado desempleo, fuerte endeudamiento, seguridad social deficitarios, o precariedad laboral, pero también tiene sus puntos fuertes: tasa de crecimiento superior a la media europea, reducción del paro, capacidad exportadora o elevado turismo. La situación no es ideal pero tampoco desastrosa.
Más allá de la economía hay muchos aspectos que las personas valoran. En salud somos afortunados. Pese a los recortes tenemos un buen sistema sanitario público que atiende a 47.000.000 millones de personas. Los índices de mortalidad infantil o de trasplantes son excelentes. El sistema de salud y el placer de la dieta mediterránea, contribuyen a tener una expectativa de vida de las más altas del mundo: 83,2 años.
Si miramos un poco atrás, el nivel cultural ha mejorado. En educación los resultados PISA muestran que no estamos donde quisiéramos, pero la educación obligatoria que ya se plantea sea hasta los 18 años y un amplio sistema universitario, investigación y Erasmus incluidos, son esperanzadores.
El sistema político, de una calidad democrática cuestionable, ofrece a los ciudadanos elegir a sus gobiernos. Ser miembro de la Unión Europea, a pesar de su falta de líderes, no deja de ser una gran suerte. Y aunque no es por méritos propios, tenemos una naturaleza espléndida y un clima envidiable, contamos con la familia, las amistad, la comunidad y sabemos disfrutar de los pequeños grandes placeres de la vida.
Resumiendo, problemas mil, pero oportunidades también. Hay que encarar los tiempos confusos actuales con realismo y optimismo. Hay que adaptarse a la nueva realidad, ser exigentes y decidirnos por gobiernos valientes que sepan resolver problemas y aprovechar las oportunidades que los nuevos tiempos ofrecen. Con optimismo realista y exigencia, todo será más fácil.
Francesc Raventós – Ex decano del Colegio de Economistas de Cataluña
Artículo publicado en La Vanguardia el 23 de abril de 2017[:]