Dia Mundial de la desigualtat salarial, com ho podem corregir?

Dia Mundial de la desigualtat salarial, com ho podem corregir?

[:CA]Corregir les desigualtats modernitza la societat, enforteix l’economia i dona resposta a una obligació moral.  Malauradament a la UE, a Espanya i a Catalunya, la desigualtat salarial i laboral entre homes i dones és elevada.

A Espanya la diferència de sou per hora treballada  en tasques idèntiques és del 14,2%;  la major part dels llocs de treball de baixa qualitat,  estan ocupats per dones; moltes de les tasques no remunerades, com ara les feines domestiques o tenir cura dels fills, són a càrrec de la dona, i per tant, treballa menys hores remunerades; també els homes acostumen a ocupar els llocs de més responsabilitat. Aquets factors porten a que la diferencia entre els ingressos mitjans anuals de les dones i els homes a Espanya sigui d’un 35,7%.

Es cert que les dones lentament van assumint majors responsabilitats politiques, empresarials i professionals, però persisteix una gran desigualtat. Sortosament aquest no és el cas en el camp de la formació universitària a Catalunya on en el curs 2016 – 2017 el 54% dels estudiants eren dones, encara que després a la gran majoria els costa molt escalar a llocs de responsabilitat.

Si  les dones a igualtat de feina cobren menys, treballen menys hores remunerades i ocupen lloc de menor responsabilitat, quin és el resultat? Simplement,  que els seus ingressos anuals  són força inferiors als del home, el que comporta una important desigualtat, una dependència moral, econòmica i social, i que quan es jubilin les seves pensions siguin baixes.

A Catalunya el salari mitjà anual masculí a febrer de 2017 era de 27.477 euros mentre que el femení era de 20.324 euros, un 26% menys. Quan s’analitzen les franges salarials més baixes el percentatge puja fins al 42,6%.

Quines foren algunes propostes per corregir l’elevada desigualtat?  El problema de fons no és només la manca de legislació que protegeixi a la dona de la discriminació, sinó que es compleixin les lleis ja existents.

Francesc Raventós

A Espanya ara s’ha apujat el salari mínim a 900 euros mensuals. Atès que bona part dels treballs per sota aquest nivell l’ocupen les dones, pot ser un pas per corregir la bretxa salarial.

Que les dones assumeixin majors responsabilitats en la societat l’enriqueix. Que es corregeixin les diferencies salarials, millorin les pensions, la conciliació familiar i la igualtat d’oportunitats, augmenta la cohesió social, potencia la força de treball d’un país, tot ajudant a finançar els ingressos a la seguretat social. Avançar en aquestes línies no serà fàcil. Canviar els models culturals és una tasca que requereix temps, pressió social i voluntat de canvi.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Article publicat a La Vanguardia el 10/02/2019.[:es]Corregir las desigualdades moderniza la sociedad, fortalece la economía y da respuesta a una obligación moral. Desgraciadamente en la UE, en España y en Cataluña, la desigualdad salarial y laboral entre hombres y mujeres es elevada.

En España la diferencia de sueldo por hora trabajada en tareas idénticas es del 14,2%; la mayor parte de los puestos de trabajo de baja calidad, están ocupados por mujeres; muchas de las tareas no remuneradas, como las tareas domésticas o cuidar de los hijos, son a cargo de la mujer, y por tanto, trabaja menos horas remuneradas; también los hombres suelen ocupar los puestos de más responsabilidad. Estos factores llevan a que la diferencia entre los ingresos medios anuales de las mujeres y los hombres en España sea de un 35,7%.

Es cierto que las mujeres lentamente van asumiendo mayores responsabilidades políticas, empresariales y profesionales, pero persiste una gran desigualdad. Afortunadamente este no es el caso en el campo de la formación universitaria en Cataluña donde en el curso 2016 – 2017 el 54% de los estudiantes eran mujeres, aunque luego en la gran mayoría les cuesta mucho escalar a puestos de responsabilidad.

Si las mujeres en igualdad de trabajo cobran menos, trabajan menos horas remuneradas y ocupan lugar de menor responsabilidad, ¿cuál es el resultado? Simplemente, que sus ingresos anuales son bastante inferiores a los del hombre, lo que conlleva una importante desigualdad, una dependencia moral, económica y social, y que cuando se jubilen sus pensiones sean bajas.

En Cataluña el salario medio anual masculino a febrero de 2017 era de 27.477 euros mientras que el femenino era de 20.324 euros, un 26% menos. Cuando se analizan las franjas salariales más bajas el porcentaje sube hasta el 42,6%.

¿Cuáles fueron algunas propuestas para corregir la elevada desigualdad? El problema de fondo no es sólo la falta de legislación que proteja a la mujer de la discriminación, sino que se cumplan las leyes ya existentes.

Francesc Raventós

En España ahora se ha subido el salario mínimo a 900 euros mensuales. Dado que buena parte de los trabajos por debajo este nivel lo ocupan las mujeres, puede ser un paso para corregir la brecha salarial.

Que las mujeres asuman mayores responsabilidades en la sociedad la enriquece. Que se corrijan las diferencias salariales, mejoren las pensiones, la conciliación familiar y la igualdad de oportunidades, aumenta la cohesión social, potencia la fuerza laboral de un país, ayudando a financiar los ingresos a la seguridad social. Avanzar en estas líneas no será fácil. Cambiar los modelos culturales es una tarea que requiere tiempo, presión social y voluntad de cambio.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Artículo publicado en La Vanguardia el 10/02/2019.[:]

Dia Mundial de la desigualtat salarial, com ho podem corregir?

Cal avançar en la igualtat salarial

[:CA]L’eliminació de la desigualtat entre els homes i les dones avança molt lentament; massa lentament. Un dels aspectes més notoris és la discriminació salarial i laboral. Per això, el dia 22 de febrer, per conscienciar sobre aquesta desigualtat, se celebra el dia internacional per la Igualtat Salarial.

La bretxa salarial entre homes i dones és escandalosa. Pel mateix tipus de feina les dones cobren sensiblement menys i a més acostumen a ocupar els llocs de treball de baixa qualitat, com ara feines de neteja, cambreres, o caixers de supermercats. Molts d’aquests treballs són precaris i alguns d’ells solen pagar-se “en negre” i per tant no es donen d’alta a la seguretat social amb la qual cosa crea un greu perjudici de cara a les futures pensions.

Com que el model cultural actual fa que algunes de les tasques no remunerades, com ara portar la casa, tenir cura dels fills o dels ancians, siguin a càrrec de la dona, acaba treballant moltes menys hores remunerades.

També és un fet de la nostra societat que els llocs de més responsabilitat els acostumen a ocupar els homes i que a les dones els resulta molt difícil poder escalar nivells més elevats.

Si les dones a igualtat de feina cobren menys que els homes, treballen menys hores remunerades i ocupen llocs de menor responsabilitat, quin és el resultat? Simplement que els seus ingressos anuals són força inferiors als dels homes el que comporta, una important desigualtat salarial, i una dependència moral, econòmica i social.

Quines foren algunes propostes per corregir tanta desigualtat? Un dels problemes de fons no és la falta de legislació que protegeixi a la dona de la discriminació, sinó que es compleixin les lleis ja existents. Per això, és fonamental que el sistema d’inspecció funcioni i que s’obligui a les empreses a una major transparència sobre els sistemes de remuneració. Cal canviar també, la cultura per la qual els alts càrrecs a les empreses semblen reservats als homes. Caldrà una llei de quotes que corregeixi aquesta anomalia?

A Espanya, recentment s’ha fet un pas important, apujant el salari mínim a 900 euros mensuals. Atès que bona part dels treballs menys remunerats els ocupen les dones, pot ser un pas per corregir la bretxa salarial.

Un altre aspecte que pot contribuir enormement a corregir la desigualtat és la tan anomenada i poc practicada conciliació familiar i la distribució entre l’home i la dona de les feines de la casa i de tenir cura dels fills.

Francesc Raventós

Les administracions públiques hauran també d’ampliar i millorar els serveis públics que faciliten la conciliació familiar,  l’accés de la dona al treball i que pugui assumir majors responsabilitats.

Avançar en aquestes línies no serà fàcil. Canviar els models culturals és una tasca que requereix una forta pressió social, per la qual cosa s’ha de donar el màxim suport als moviments actius en favor de la igualtat.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya[:es]La eliminación de la desigualdad entre los hombres y las mujeres avanza muy lentamente; demasiado lentamente. Uno de los aspectos más notorios es la discriminación salarial y laboral. Por eso, el día 22 de febrero, para concienciar sobre esta desigualdad, se celebra el día internacional por la Igualdad Salarial.

La brecha salarial entre hombres y mujeres es escandalosa. Por el mismo tipo de trabajo las mujeres cobran sensiblemente menos y además acostumbran a ocupar los puestos de trabajo de baja calidad, como por ejemplo trabajos de limpieza, camareras, o cajeros de supermercados. Muchos de estos trabajos son precarios y algunos de ellos suelen pagarse “en negro” y por tanto no se dan de alta a la seguridad social con lo cual crea un grave perjuicio de cara a las futuras pensiones.

Como que el modelo cultural actual hace que algunas de las tareas no remuneradas, como por ejemplo administrar la casa, cuidar de los hijos o de los ancianos, sean a cargo de la mujer, acaba trabajando muchas menos horas remuneradas.

También es un hecho de nuestra sociedad que los lugares de más responsabilidad los acostumbran a ocupar los hombres y que a las mujeres los resulta muy difícil poder escalar niveles más elevados.

Si las mujeres a igualdad de trabajo cobran menos que los hombres, trabajan menos horas remuneradas y ocupan lugares de menor responsabilidad, ¿cual es el resultado? Simplemente que sus ingresos anuales son bastante inferiores a los de los hombres lo que comporta, una importante desigualdad salarial, y una dependencia moral, económica y social.

¿Cuáles fueron algunas propuestas para corregir tanta desigualdad? Uno de los problemas no es la falta de legislación que proteja a la mujer de la discriminación, sino que se cumplan las leyes ya existentes. Por eso, es fundamental que el sistema de inspección funcione y que se obligue a las empresas a una mayor transparencia sobre los sistemas de remuneración. Hay que cambiar también, la cultura por la cual los altos cargos de las empresas parecen reservados a los hombres. ¿Hará falta una ley de cuotas que corrija esta anomalía?

En España, recientemente se ha dado un paso importante, subiendo el salario mínimo a 900 euros mensuales. Dado que buena parte de los trabajos menos remunerados los ocupan las mujeres, puede ser un paso para corregir la brecha salarial.

Otro aspecto que puede contribuir enormemente a corregir la desigualdad es la tan llamada y poco practicada conciliación familiar y la distribución entre el hombre y la mujer de los trabajos de la casa y de cuidar de los hijos.

Francesc Raventós

Las administraciones públicas habrán también de ampliar y mejorar los servicios públicos que facilitan la conciliación familiar, el acceso de la mujer al trabajo y que pueda asumir mayores responsabilidades.

Avanzar en estas líneas no será fácil. Cambiar los modelos culturales es una tarea que requiere una fuerte presión social, por lo cual se tiene que dar el máximo apoyo a los movimientos activos en favor de la igualdad.

Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya[:]