750.000 milions no seran suficients

750.000 milions no seran suficients

Quan a la primavera el coronavirus va començar a fer grans estralls sanitaris, econòmics i socials, es creia que passat l’estiu hi hauria un segon rebrot i que amb la vacuna de la Covid-19 tot quedaria com el record d’un malson.

Per pal·liar el desastre, els governs, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van actuar amb rapidesa. El BCE, facilitant finançament il·limitat per poder ajudar a empreses i persones en situació vulnerable. A la Comissió Europea, la resposta ha estat ben diferent de la que es va donar a la crisi financera de l’2008. En aquell moment el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, amb una ideologia molt liberal i visió a curt termini, va imposar austeritat i retallades dels serveis públics. Ara, per contra, davant la dura realitat, Brussel·les demana als governs que gastin sense límit.

L’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb major sensibilitat i visió estratègica a llarg termini, ha tingut clar que cal redreçar l’economia, alleujar la crisi social i reconvertir el sistema productiu invertint en projectes de futur. Després de vèncer una dura resistència, el Consell Europeu del mes de juliol va aprovar un important paquet de 750.000 milions d’euros per ajudar els països més afectats i, especialment, Itàlia i Espanya.

Quina és la situació en el mes d’octubre de l’any 2020? La pandèmia segueix causant estralls. Els governs estan desbordats. A la Unió Europea, molts països estan seriosament afectats, especialment Espanya. La crisi econòmica i els drames socials s’estan allargant molt més del que s’havia estimat i seguirem en una situació molt complicada fins que no es disposi d’una vacuna eficaç aplicada a gran escala i ens recuperem de les destrosses fets.

El que es comença a percebre és que, tot i l’elevat import de el fons acordat de 750.000 milions, aquest no serà suficient per evitar que la situació es descontroli. Sembla com si el Parlament Europeu ja ho hagués intuït. Al mes de maig ja va acordar que s’havia de crear un Fons de Recuperació i Transformació de dos bilions d’euros, finançats amb l’emissió de bons a llarg termini garantits pel pressupost de la Unió Europea.

Quin és el problema? Actualment, el nivell d’endeutament de molts estats europeus i de el BCE ja és motiu de preocupació. S’han de seguir endeutant? Sí, si es vol evitar el pitjor. No és una bona solució, però sembla que no hi ha una alternativa millor. Però tot té un límit i algun dia s’haurà de començar a reduir el dèficit i el deute públic.

De moment, cal plantejar que el paquet de 750.000 milions serà insuficient i que es necessitarà un nou gran paquet d’ajudes per minorar els efectes devastadors de la Covid-19. Serà difícil arribar a un nou acord. Molt difícil. Però la mateixa subsistència de la UE dependrà de si és capaç de superar aquesta dura crisi i de recuperar la confiança dels ciutadans.

La crisi econòmica i els drames socials s’estan allargant molt més del que s’havia estimat.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat a La Vanguardia el 10 d’octubre de 2020.

 

El nou entorn post Coronavirus

El nou entorn post Coronavirus

La pandèmia Covid-19 ens ha agafat per sorpresa. Les conseqüències sanitàries i econòmiques que està provocant han portat un gran desconcert. Hem descobert que els humans, que ens creiem poderosos, som fràgils i tenim límits que no poden traspassar.

El coronavirus ens ha abocat a una crisi econòmica colossal. El Fons Monetari Internacional estima que la producció i el comerç mundial disminuiran sensiblement, el PIB de la UE i el d’Espanya caurà a nivells que poden superar el desastre econòmic i social de l’any 1929. Per sort, les institucions monetàries internacionals i els governs, per frenar el virus i evitar que l’economia s’ensorri han decidit insuflar enormes xifres de finançament al mercat, empreses i famílies. Els països més industrials, el G7, hi destinaran de moment set bilions de dòlars.

La pandèmia afectarà profundament la societat, les seves costums i model de consum. Hem descobert la necessitat de tenir governs socialment sensibles, i un major protagonisme del sector públic que és l’únic que en situacions d’emergència pot destinar elevats recursos per donar suport a persones i empreses. A Espanya el sistema públic de salut ha donat un gran exemple.

Caldrà repensar la globalització, especialment la financera i el dumping social  als quals s’haurà de posar límits. La Unió Europea ha de fugir de polítiques proteccionistes, però ha de protegir sectors i empreses estratègics bàsicament privades, que garanteixin disposar dels productes bàsics en cas d’emergències. Entre ells destacaríem els sectors: alimentari, sanitari, energia, digital i comunicacions. També per evitar eventualment que es trenqui la cadena de subministrament d’indústries essencials, s’haurà de facilitar la tornada d’empreses manufactureres auxiliars que es van deslocalitzar.

Ara el problema immediat és evitar que les crisis sanitària i econòmica s’agreugin. S’ha de donar tot el suport que calgui a les empreses, autònoms i famílies per reactivar l’activitat econòmica. Aquestes mesures ens portaran un enorme dèficit i endeutament, dels quals un cop la situació s’assereni haurem de veure com reduïm sense frenar l’economia, ni degradar la cohesió social.

També estarem més sensibilitzats davant dels problemes globals, com ara, l’escalfament del planeta, la transició energètica, les migracions, o la creixent desigualtat, als quals només se’ls pot fer front tenint una visió planetària i actuant globalment.

De les crisis en sortirem, però en sortirem més pobres i més endeutats, però humanament més rics i enfortits, Tindrem l’oportunitat de repensar la manera de viure i el model de societat que volem: una societat de progrés més justa que se sent forta per encarar els reptes de futur.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur

Article publicat el 24/05/2020 a La Vanguardia