Suport per reprendre el negoci i començar de nou
La Patricia Parra, mare soltera amb una filla de 6 anys i víctima de la violència de gènere, s’ha començat a refer emocionalment, ha agafat forces per sortir de l’atur, i reprendre la seva vida professional. Ens ho explica ella mateixa.
Com vas començar amb aquest projecte?
Durant més 13 anys m’havia dedicat a dissenyar peces de roba per infants i adults, que estampava i es confeccionava al Nepal, i que jo venia a fires i mercats artesanals. Arran del terratrèmol de 2015 es va aturar per la destrucció de la fàbrica.
Aquesta roba sempre està confeccionada segons paràmetres del comerç just. Després de viure unes circumstàncies personals molt complicades, ara em trobo amb forces de treballar i reprendre la meva activitat i tornar a tenir una feina, sortir de l’atur i deixar de rebre ajudes socials, jo el que vull és treballar. Durant aquests anys he mantingut relació i he pagat les tatxes corresponents per no perdre el dret de disposar de parades en les diferents fires.
Com vas conèixer Acció Solidària Contra l’Atur?
Des d’on rebo suport a Vic per la violència de gènere, l’Institut de la dona de Vic, em van dirigir a Creacció per fer el pla d’empresa, i des d’allà, un cop elaborat em van recomanar que em dirigís a vosaltres per aconseguir el finançament i reactivar el negoci que tenia i que em donava rendiment.
En què t’ha ajudat ASCA?
M’heu donat vida de nou, perquè m’heu donat una empenta econòmica per començar de nou la roda de la meva vida amb la meva filla. Jo ja portava el pla d’empresa molt elaborat, així i tot, el vam acabar d’arrodonir amb el tutor d’ASCA.
Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Per mí, el més difícil ha estat trobar el finançament, les ganes de tirar endavant el projecte hi eren, però en l’àmbit institucional o de bancs és molt complicat. Jo rebia ajudes socials, i com a mare soltera em costava molt trobar una feina que s’adaptés als horaris de la meva filla per conciliar la meva vida.
Com veus el negoci d’aquí a 5 anys?
Ara estic en la fase d’aixecar-me jo, tot just acabo d’arrencar però espero en un futur crear una cooperativa, ja que vull ajudar a altres persones. M’he trobat amb dones que es troben en circumstàncies molt similars a les meves i he pensat que a part de buscar-me jo una feina, en un futur podré crear una cooperativa, i ajudar a altres dones que es troben com jo, a tirar endavant. Com és una feina molt creativa, amb llibertat horària i de moviment, podria ajudar-les, ja que s’arriba a passar molt malament.
Que recomanaries a futurs emprenedors?
Que no tirin la tovallola, si realment hi creuen que segueixin intentant-ho, és molt difícil. Hi ha moments que et quedaries amb les ajudes socials, però això no és vida, s’ha de treballar per tenir vida. Si tens un projecte i hi creus, que ho intentin.
Amb tot, una vegada presentat el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos de 15.000 € a retornar en 36 mesos, per pagar la primera comanda de roba i reiniciar el negoci amb la compra d’una parada, llums, tendals i l’elaboració d’una WEB, i així consolidar un lloc de feina.
Per tant, si voleu comprar roba,i aneu a la fira “Medieval de Vic”, la de Reis a la Gran Via de Barcelona, la de Molins de Rei, i fires per diferents contrades a Osona, a Viladecans, etc. Podeu anar a la parada:
ATMAE – Roba del Nepal
Fires artesanals