05/02/2021
El cinc de febrer de 2021 signem un conveni de col.laboració de durada indefinida per ajudar, amb préstecs sense interessos, a persones que estiguin a l’atur o en precarietat laboral per a què puguin emprendre activitats empresarials que els hi permetin crear-se ocupació digne amb Comissions Obreres de Catalunya (CCOO), o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) i Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA).
El conveni ha estat signat per en Javier Pacheco, secretari general de la CONC i Miquel Vila-Despujol, vicepresident d’ASCA. La finalitat del conveni és establir línies de relació en la promoció de l’economia social i la lluita contra l’atur i la precarietat i per això la CONC en farà difusió entre la seva estructura a nivell federatiu i territorial per ajudar a persones treballadores en atur i que volen començar una activitat d’autoocupació a Catalunya.
28/01/2020
En Juan Miguel de Barcelona va decidir emprendre amb La Bici Rota: un taller de reparació de bicicletes. Ell mateix ens explica com va decidir emprendre, i el procés que va seguir per fer-ho i obrir el seu propi negoci:
Com vas començar amb aquest projecte?
Jo sóc mecànic de bicicletes i tinc experiència en el sector doncs he estat treballant de mecànic i d’encarregat de producció de l’empresa Monty de bicicletes des de l’octubre de 2015 fins al juny de 2019. L’empresa va ser comprada per BH Bikes el 2018, gran part de la producció s’ha traslladat a Euskadi i van fer un acomiadament col·lectiu. Em vaig quedar a l’atur.
Paral·lelament, ja fa uns anys que tenia al cap d’establir-me pel meu compte, i m’havia anat formant i treballant en aquesta línia.
“L’acomiadament va ser el catalitzador per saber que era el moment de fer-ho i que estava a punt per començar el meu propi projecte.”
Un cop a l’atur, decideixo tornar a començar però amb el meu propi projecte. L’acomiadament va ser el catalitzador per saber que era el moment de fer-ho i que estava a punt per començar el meu propi projecte. Tenia uns estalvis, a més a més, els diners l’atur, i es van combinar totes les fitxes per poder començar el taller.
Què és la Bici Rota?
És un petit taller de bicicletes dedicat al 80% al servei mecànic i també, faig venda de bicicletes però per catàleg. Vull obrir el taller a mecànica mòbil, és a dir, a fer suport en carreres o curses particulars. Volem aconseguir un petit-gran taller. El lema del taller “és que tot té solució”.
Quins passos has seguit per fer-lo realitat?
Primer, quan vaig començar a pensar en tenir el meu propi projecte, ja fa uns anys, vaig anar a formar-me a EMEB (Escola especialitzada en mecànica de bicicletes). Jo treballava en una fàbrica, la mecànica és la mateixa, però la relació amb el client és nova, i m’he recolzat molt en ells en el meu projecte.
Per capitalitzar l’atur vaig fer un primer pla d’empresa bàsic pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), em van facilitar una plantilla. També he anat a Barcelona Activa a fer diferents cursos, per formar-me i assessorar-me, així com a una gestoria perquè em portin tota la part legal i administrativa.
Una tarda, en el barri amb la meva parella, vam entrar en un local per berenar, El Antojao, i allà tenien un rètol de vosaltres, i ens van explicar qui éreu i com les havíeu ajudat a fer realitat la seva cooperativa. Vaig tenir clar que m’havia de posar en contacte amb Acció Solidària Contra l’Atur per aconseguir el finançament que em faltava.
Has anat a un servei de banca tradicional?
Sí, vaig establir un primer contacte, però el fet de ser o voler establir-me com autònom, i com no tenia rendes, no em podien ajudar. Tampoc vaig aprofundir.
Què és el més difícil d’emprendre?
Per a mi, el més complicat d’emprendre és la decisió: dir avui començo. Pots tenir moltes ganes, però el fet de dir sí, i començar. Aquell dia és complicat, saps que et fa un tomb tot plegat, amb tota la teva vida.
Què els recomanaries a futures persones emprenedores?
Jo els recomanaria estudiar bé el terreny en el qual volen emprendre, el què es volen dedicar, tenir una bona base, preparar-se, i finalment decidir-se. Quan saps el que vols, sembla increïble, però els mitjans van sortint a poc a poc. Que madurin durant molt de temps el projecte i que es formin.
Com veus la Bici Rota d’aquí a 5 anys?
El veig com un taller de referència mecànic de bicicletes de Barcelona. Vull ser un suport tècnic tant d’usuaris particulars com per a grans empreses o professionals.
Signatura del projecte
Fer realitat aquest projecte m’ha suposat poder fer realitat un somni. Em sento feliç, amb una mica de neguit, dins de la normalitat, però vaig content a treballar.
Amb tot, una vegada presentada el cas a la taula de projectes d’Acció Solidària Contra l’Atur i donat el vistiplau a la viabilitat del projecte, hem acordat concedir un préstec sense interessos 6.500 € a retornar en 36 mesos per adquirir material. Amb aquest projecte es crea 1 lloc de treball.
Just va obrir el negoci un parell de mesos abans de que esclatés la pandèmia de COVID-19 i es va veure obligat a abaixar la persiana temporalment pel confinament. Des d’Acció Solidària Contra l’Atur, vam contactar amb ell per ajudar-lo de nou, i va poder reobrir el negoci un cop ho van permetre les autoritats:
“Gràcies a l’ajornament de quotes que em vau oferir he pogut afrontar les despeses, continuar oferint serveis mínims durant els mesos més crus de la pandèmia i preparar-me per a la gran demanda de reparació de bicicletes que hi ha hagut els darrers mesos”.
Si heu de reparar la bicicleta o adquirir alguna peça, podeu anar a:
La Bici Rota
C/ Greco, 22
08031 – BARCELONA
![Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar]()
25/11/2019
Darrerament han aparegut als mitjans tres notícies impactants: el nombre “d’ultrarics a Espanya”, la relació entre el salari mitjà i el més alt en empreses de l’Ibex, i les dades de l’atur el mes de setembre.
Segons aquestes informacions, el nombre d’ultrarics a Espanya (patrimoni de més de 50 M$) és de 2.198 persones, un 5,3% més que l’any passat. Per altra banda, un estudi recent d’Oxfam Intermon evidencia que el sou del primer directiu de les empreses de l’Ibex-35 a Espanya és 123 vegades superior al de l’empleat mitjà.
Per últim, les dades de població activa del tercer trimestre d’enguany a Espanya xifren l’atur a Catalunya en 422.000 persones i en un milió el nombre de llars a Espanya en les quals no treballa cap dels seus membres.
Creiem que totes aquestes dades ens han de fer reflexionar i també, més important, actuar.
Les empreses han de guanyar diners (el benefici es fonamental per a la supervivència), però respectant l’ètica en totes les seves relacions, entre elles els salaris decents de les seves persones treballadores. Cal comprometre’ns perquè tothom tingui una vida digna.
Hi ha moltes actituds solidàries d’empreses i entitats, per a les quals la “responsabilitat social” va mes enllà del màrqueting, que s’impliquen en accions positives i ajuden organitzacions, com la nostra, en la lluita contra l’atur i el treball precari.
És precisament gràcies al suport d’aquestes empreses i entitats, i de particulars, que podem lluitar contra l’atur finançant microcrèdits per donar suport a projectes d’emprenedoria.
En aquest sentit enguany destaquem la campanya “Un cafè per emprendre” en la qual, gràcies al suport de Cafès Novell i la col·laboració de diversos espais de treball compartit, hem pogut recaptar petites aportacions individuals i, a la vegada, incrementar la nostra notorietat i comptar amb noves complicitats.
No volem acabar sense agrair un cop més als nostres donants la seva generositat i demanar-los que no decaiguin, perquè són imprescindibles per mantenir la roda de solidaritat.
Us desitgem a tots un Bon Nadal i que l’any 2020 sigui pròsper, en pau, amb diàleg i amb harmonia.
Miquel Vila-Despujol
Vicepresident
![Les dades laborals ens han de fer reflexionar i actuar]()
13/11/2019
Quan periòdicament es donen a conèixer les dades de l’atur, els mitjans de comunicació les publiquen i incorporen alguns comentaris, però poc després sobre el tema regne el silenci.
Segons la darrera enquesta del CIS, la primera preocupació pel 56,9% dels ciutadans és l’atur; la segona amb per 37,8%, el funcionament de la política i els polítics; segueix després els problemes econòmics amb un 29% . La independència de Catalunya ocupa el vuitè lloc amb un 10,5%.
Si tenir feina és la primera preocupació dels ciutadans, perquè no es converteix en un tema permanent del debat polític i de presència en els mitjans de comunicació?
Malauradament ja fa temps que la societat ha assumit, amb resignació, que buscar feina i no trobar-ne forma part de la ”normalitat” del sistema productiu. Ja no aixeca indignació.
Aquest “no debat” per part dels polítics, és l’acceptació de la seva impotència per resoldre l’atur estructural espanyol. És llançar la tovallola. El resultat d’aquesta manca de sintonia entre les preocupacions dels ciutadans i la manca d’acció política, contribueix al divorci dels ciutadans de la política.
Espanya un cop més és diferent. Mentre que a Espanya l’atur és del 14% de la població activa i a Catalunya del 10,9%, la mitjana a la Unió Europea és del 6,2%. A Alemanya estan en l’atur només el 3,1%; a Holanda el 3,3%; al Regne Unit el 3,9%; o a Àustria el 4,5%.
És cert que s’han viscuts moments dramàtics quan, per exemple, l’any 2012 la gent que no tenia feina era el 25% de la població activa. També és cert que en els anys següents la millora econòmica ha permès reduir aquesta xacra. Però estem satisfets de que actualment a Espanya hi hagi encara 3.214.000 o a Catalunya 422.000 persones que no troben feina? Quants drames humans hi ha darrere l’atur. Joves preparats que han de marxar a l’estranger, persones que fa més de dos anys que estan a l’atur, dones que es voldrien incorporar al mercat de treball. La conseqüència és: angoixa, desesperació, nits d’insomni, i famílies desestructurades.
No tenir feina no és només una qüestió econòmica, és una qüestió social, moral, i emocional, que transcendeix la família i la societat. Com hi pot haver cohesió social amb un país amb tanta gent en risc de pobresa i de marginació social?
Per encarar el greu problema de l’atur, no s’hauria de fer un pacte entre els partits polítics per acordar un Pla de Xoc per crear ocupació? L’educació, la formació, la creació d’empreses, inversions en infraestructures i en nous sectors, com la transició energètica, o el medi ambient poden crear molta ocupació. Però hi ha moltes altres polítiques a considerar. Identificar-les i dotar-les de recursos és un dels importants deures dels polítics fins a aconseguir que l’atur és situí a un nivell socialment acceptable.
Francesc Raventós
Ex degà Col·legi Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 12/11/2019
21/05/2019
El caputxí Joan Botam va néixer a les Borges Blanques (Les Garrigues). Té 92 anys, doctorat en teologia i sacerdot des de 1952. Ha destacat per la seva aposta per a la pau i l’ecumenisme. Distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2010 i amb el premi ICIP el 2015, va permetre la Caputxinada de 1966 quan era provincial dels Caputxins. Ha estat patró d’ASCA fins al 2012.
Vostè va formar part del nucli embrionari d’Acció Solidària Contra l’Atur l’any 1981. L’origen va ser una taula rodona organitzada per Franciscàlia titulada “L’atur un clam a la societat i a la consciència cristiana”.
Franciscàlia és una associació que es va crear per donar aixopluc als intel·lectuals laics, amb inquietud social, per tal que es poguessin reunir lliurement. La seva creació va permetre organitzar activitats, debats i tertúlies de forma legal i sense impediments.
En aquella taula rodona de Franciscàlia l’any 1981 es va debatre intensament sobre l’atur. Considera que l’atur actual és semblant al que hi havia el 1981?
Efectivament, a Franciscalia va tenir lloc la taula rodona que em comenta. Podríem dir que l’atur segueix, llavors, com ara, a causa de la immigració. Tanmateix, en aquests moments en comptes d’atur potser hauríem de parlar més de precarietat i de pobresa deguda a treball indigne.
Amb la situació actual, quin creu que ha de ser el paper d’ASCA?
Als anys 80 es discutia molt profundament si havia de ser la societat civil la que treballés des de la solidaritat. Molts pensaven que era l’Estat el que ho havia de fer. Però en Josep Mª Piñol deia que si l’Estat complís amb el seu deure, no caldria. Però, mentrestant, entitats com ASCA eren i són del tot necessàries.
Què en pensa de la renda bàsica universal?
Hi estic totalment d’acord, a condició que l’Administració no la implementi amb criteris discriminatoris.
Des de la seva creació, els caputxins són donants d’ASCA. Perquè considera que és necessària aquesta donació?
Els caputxins tenim un compromís social amb els més vulnerables. Aquest és el teló de fons de la nostra vida i de les nostres activitats. Al respecte comptem, per exemple, amb iniciatives com els anomenats “sopars de la fam” per recollir fons que s’entreguen en la seva totalitat a diferents ONGs, entre elles ASCA. Els donatius es decideixen de forma assamblèria per la nostra comunitat que recull diferents propostes. M’agradaria pensar que hi haurà un dia en què les situacions ambientals i socials faran que ja no calguin organitzacions com Acció Solidària Contra l’Atur, però de moment segueix sent tan necessària com quan es fundà.
