Hi ha una opinió generalitzada que a Espanya es paguen molts impostos i que la qualitat dels serveis públics és molt deficient. Com que pagar impostos no agrada a ningú hi ha molta subjectivitat en valorar el que es paga i els serveis que es reben.
També s’opina, amb certa raó, que només paguen tots els impostos els que tenen una nòmina o una pensió, ja que els professionals d’exercici lliure, les grans fortunes i les grans empreses tenen mitjans legals o no tan legals per reduir el que haurien de pagar.
Per objectivar si es paga molt o poc, s’ha de recórrer a les xifres. L’import mitjà dels impostos que es paguen en els 19 països de l’Eurozona és del 41,7% del PIB, mentre que a Espanya és de 35,4%. La diferencia suposa uns 75.000 milions d’euros anuals.
Hem de ser més exigents amb el funcionament eficient i humanitzat dels serveis públics, però al mateix temps, hem d’exigir disposar d’un sistema fiscal progressiu i just.
Quan demanem serveis públics de qualitat, acostumem a referir-nos al bon funcionament de l’estat de benestar als països nòrdics, o a altres països com Alemanya o França, que tenen sistemes educatius, de salut, pensions, de suport a les famílies i als aturats molt més desenvolupats, però també major fiscalitat.
I aquí ve la paradoxa. Volem tenir serveis públics de qualitat com la que tenen els països nòrdics i voldríem una fiscalitat com la que té Romania, el 21,7%. Per acostar-nos a la fiscalitat mitjana europea, no es tracta d’augmentar més els impostos a les classes populars o classe mitjana, sinó a les persones que més tenen o més guanyen, i evidentment, lluitar contra la corrupció, el frau fiscal i els comptes il·legals en paradisos fiscals.
A tall d’exemple, aquest any Catalunya deixarà d’ingressar 12.059 milions d’euros a conseqüència de les exempcions i deduccions fiscals establertes. La major part d’aquesta xifra, el 87,5% corresponen a la normativa espanyola i el 12,5 % a la catalana. Si es revisessin a la baixa respectant les de tipus social i las que tinguin sentit, es podrien generar un significatiu augment dels ingressos.
També la UE hauria d’harmonitzar els impostos que es paguen a cada país per evitar competència deslleial i dúmping fiscal entre els estats membres, per atraure inversions i empreses. També a Espanya s’han d’harmonitzar els impostos de les Comunitats Autònomes, que com la Comunitat de Madrid practiquen dúmping fiscal, eliminant impostos com el de Patrimoni i de Successions i reduint l’IRPF.
Hem de ser més exigents amb el funcionament eficient i humanitzat dels serveis públics, però al mateix temps, hem d’exigir disposar d’un sistema fiscal progressiu i just.
A mesura que a Espanya es recapti més i ens acostem a la fiscalitat mitjana europea podrem exigir més i millors serveis públics de qualitat. En paral·lel, hem de ser exigents amb els governs perquè administrin eficientment els recursos, que impedeixin qualsevol ombra de corrupció i que centrin els seus esforços a millorar la qualitat de vida dels ciutadans als que representen.
Francesc Raventós
Ex degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Membre del Patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur
Article publicat a La Vanguardia el 15/03/2020