[:CA]
Si no recordo malament el meu primer contacte amb l’expressió va ser amb la lectura del llibre “Del paternalismo a la justicia social” de Ignacio Fernández de Castro. Més o menys, per les mateixes dades (finals dels anys cinquanta) vair saber que era un terme utilitzat per primera vegada al segle XIX, relacionat amb la qüestió social (conflicte de classes). Després a la Facultat de dret resultava que la justícia social era la que s’intentava impartir als Jutjats del social (aleshores anomenats “Magistraturas de Trabajo”) per resoldre els conflictes entre empreses i treballadors i per diferenciar-la de la Justícia civil o de la penal o de la militar, etc.
Fem un salt.
A l’Enciclopèdia catalana podem llegir que al incorporar l’accepció social a justícia, es fa solidària de les necessitats i “serveix, doncs, de correctora del sistema econòmic capitalista basat en el liberalisme“ avui afegiria basat en la globalització neoliberal.
I finalment, en una entrada d’Internet he llegit que si preguntem a un postmodern sobre el concepte, és probable que ens digui que és un compte de fades que no és de cap manera assolible. I això, ja m’ha agrada més, perquè enllaça amb la utopia.
Abans de continuar, un apunt sobre la Justícia. Aquí recullo els tres principis del Dret romà:
– Viure honestament.
– No fer mal a l’altre.
– Donar a cadascú allò que és seu.
Per tant, ja tenim els dos eixos: Per una banda la justícia o la justícia social, per mi sinònims, és una fita, una utopia que hem d’intentar assolir. El benestar de la societat, és a dir, de la persona humana, i per altra banda, el contingut de la justícia és tot allò que porti a aquell benestar. I el contingut serien per tant el compliment dels drets de la persona: Dret a viure bé que ja es comença a introduir a algunes constitucions sud-americanes; i dins d’aquest dret podem incloure tots els altres: llibertat, igualtat, fraternitat (no discriminació, no esclavatge etc.) Dret a habitatge i tot el que suposa (llum, aigua….etc). Dret a uns ingressos que permetin satisfer les necessitats per ser persona.
Tenint en compte la situació que tenim a l’Estat espanyol, caldria recordar uns drets que figuren a la Declaració universal de desembre de 1948. A l’apartat 2 de l’article 2 es diu” No es farà cap distinció fonamentada en la condició política, jurídica o internacional del país o territori de quina jurisdicció depengui una persona tant si es tracta d’un país independent, com d’un territori sota administració fiduciària, no autònom o sotmès a qualsevol altre limitació de sobirania”, i a l’article 15, quan es parla del dret de tota persona a una nacionalitat es conclou destacant que “a ningú se`l privarà arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat”.
L’espai no em permet més. Per acabar. Si “s’ha de donar a cadascú allò que és seu” tota persona ha de rebre, aigua, llum, serveis, etc. siguin de propietat pública, privada o comunitària i social, i si està prohibit privar arbitràriament de la seva nacionalitat a tota persona no és aquesta arbitrarietat la que estem patint persones d’aquest país”
Josep Mª Gasch[:]