Un NO a la continuïtat de Gran Bretanya a la UE

[:CA]En els propers mesos la UE s’enfrontarà al desafiament que suposa el referèndum a Gran Bretanya sobre la seva permanència com a membre. Aquest serà un més dels grans reptes que ha d’afrontar: dissenyar polítiques que compatibilitzin el creixement econòmic, i la cohesió social amb les reformes necessàries; donar una resposta justa a l’arribada massiva de refugiats; augmentar la seguretat per lluitar contra el terrorisme sense coartar la democràcia; l’escàndol dels paradisos fiscals, o adaptar-se als canvis del complex escenari mundial.

Per aconseguir l’Europa social de progrés que desitgem, els estats membres han de tenir una visió comuna del Projecte Europeu i disposició a cedir sobirania. Un Projecte que exigeix avançar en la unió política, econòmica i social recuperant l’esperit, els principis i valors fundacionals, com són el respecte a la dignitat humana, llibertat, democràcia, solidaritat…, elements bàsics per a la pau i el benestar dels seus pobles.

GBEl referèndum britànic coincideix en un moment crític per a la UE. No hi ha una visió compartida del Projecte per part dels estats membres, ni hi ha unitat de criteri sobre com resoldre els problemes plantejats. Gran Bretanya és un exemple extrem quant a la disparitat d’objectius. Sempre ha concebut la UE com un “gran mercat comú” sense més. Les concessions de singularitat que en el seu moment se li van atorgar ja van desvirtuar l’essència del projecte comú. Ara amb les noves concessions que David Cameron ha obtingut en la negociació prèvia al referèndum, s’ha obert la porta a noves excepcions i a frenar l’avanç a la integració.

L’acord signat consagra Gran Bretanya com un membre singular amb un estatus únic, que fa fallida els principis d’unitat, progrés i solidaritat que han vertebrat la UE. S’acorda, per exemple, dotar-la d’un fre d’emergència que permet impedir l’entrada d’immigrants o que rebin prestacions socials. S’accepta que la City de Londres (bancs i entitats financeres) no estiguin sotmesos a les directrius de Brussel·les i que el govern britànic pugui frenar, qualsevol decisió comunitària que les afecti. També s’eximeix a Gran Bretanya d’aplicar els acords que suposin una major integració. Aquestes noves concessions són una punta que farà fracassar el projecte europeu.

El resultat del referèndum és una incògnita. Hi ha molta confusió i el vot ideològicament sembla serà transversal. Pels quals desitgem una Europa social unida, el desitjable seria que els britànics optessin el NO a seguir sent membres. Suposaria alliberar-nos del permanent bloqueig britànic a la integració europea. Les relacions amb el Regne Unit han estat un focus de tensió permanent. Quan en 1957 es va fundar la Comunitat Econòmica Europea, Gran Bretanya no va poder incorporar-se fins a 1973, a causa d’amplis desacords i a la desconfiança del general De Gaulle per la concepció que tenien els britànics sobre els objectius del projecte europeu. Si el resultat del referèndum és SI, es frenés en sec avançar cap a la integració; el NO significarà que la UE deixarà de representar a 500 milions de persones, però en canvi permetria crear, un robust projecte europeu d’una dimensió una mica més reduïda, però amb una visió i objectius compartits.

Lamentablement, qualsevol que sigui el resultat comporta les seves contradiccions. El SI a la permanència és l’aposta de les elites econòmic- financeres a les quals interessa disposar d’un “gran mercat comú”, però que no desitgen una Europa social solidària. Un NO fa que es coincideixi amb els sectors més conservadors i d’extrema dreta, xenòfobs i marcadament anti europeistes. Però el NO que desitgem, significa precisament tot el contrari, és un NO a una Europa liberal a la qual solament li interessa l’economia, i és un SI a una Europa social fort, solidària i unida al servei de tots els ciutadans.

La història no es deté. Aquesta Europa que ja ha iniciat el seu declivi: estancament econòmic, augment de la desigualtat, pèrdua d’il·lusió per part dels ciutadans, i pèrdua de protagonisme a nivell internacional, corre el risc de ser irrellevant si no avança cap a la integració. Cal recordar que la UE globalment, encara avui és el centre econòmic, científic, cultural i social més important del món. Si vol sobreviure a l’entorn de globalització actual ha de recuperar el sentit del seu projecte fundacional. Només així podrà defensar els seus principis i valors, els interessos dels seus ciutadans i influir en les decisions mundials.

Francesc Raventós. exdegà del Col·legi d’economistes de Catalunya

Article publicat a Alternativas Economicas del mes de Juny.[:es]En los próximos meses la UE se enfrentará al desafío que supone el referéndum en Gran Bretaña sobre su permanencia como miembro. Este será uno más de los grandes retos que debe afrontar: diseñar políticas que compatibilicen el crecimiento económico, y la cohesión social con las reformas necesarias; dar una respuesta justa a la llegada masiva de refugiados;  aumentar la seguridad para luchar contra el terrorismo sin coartar la democracia; el escándalo de los paraísos fiscales, o adaptarse a los cambios del complejo escenario mundial.

Para conseguir la Europa social de progreso que deseamos, los estados miembros deben tener una visión común del Proyecto Europeo y disposición a ceder soberanía. Un Proyecto que exige avanzar en la unión política, económica y social recuperando el espíritu, los principios y valores fundacionales, como son el respeto a la dignidad humana, libertad, democracia, solidaridad…, elementos básicos para la paz y el bienestar de sus pueblos.

GBEl referéndum británico coincide en un momento crítico para la UE. No hay una visión compartida del Proyecto por parte de los estados miembros, ni hay unidad de criterio sobre cómo resolver los problemas planteados.  Gran Bretaña es un ejemplo extremo en cuanto a la disparidad de objetivos. Siempre ha concebido la UE como un “gran mercado común” sin más. Las concesiones de singularidad que en su día se le otorgaron ya desvirtuaron la esencia del proyecto común. Ahora con las nuevas concesiones que David Cameron ha obtenido en la negociación previa al referéndum, se ha abierto la puerta a nuevas excepciones y a frenar el avance a la integración.

El acuerdo firmado consagra Gran Bretaña como un miembro singular con un estatus único, que quiebra los principios de unidad, progreso y solidaridad que han vertebrado la UE. Se acuerda, por ejemplo, dotarla de un freno de emergencia que permite impedir la entrada de inmigrantes o que reciban prestaciones sociales. Se acepta que la City de Londres (bancos y entidades financieras) no estén sometidos a las directrices de Bruselas y que el gobierno británico pueda frenar, cualquier decisión comunitaria que las afecte. También se exime a Gran Bretaña de aplicar los acuerdos que supongan una mayor integración. Estas nuevas concesiones son una puntilla que hará fracasar el proyecto europeo.

El resultado del referéndum es una incógnita. Hay mucha confusión y el voto ideológicamente parece será transversal. Para los que deseamos una Europa social unida, lo deseable sería que los británicos optaran el NO a seguir siendo miembros. Supondría liberarnos del permanente  bloqueo británico a la integración europea.  Las relaciones con el Reino Unido han sido un foco de tensión permanente. Cuando en 1957 se fundó la Comunidad Económica Europea, Gran Bretaña no pudo incorporarse hasta 1973, debido a amplios desacuerdos y a la desconfianza del general De Gaulle por la concepción que tenían los británicos sobre los objetivos del proyecto europeo. Si el resultado del referéndum es SI, se frenará en seco avanzar hacia la integración; el NO significará que la UE dejará de representar a 500 millones de personas, pero en cambio permitiría crear, un robusto proyecto europeo de una dimensión algo más reducida, pero con una visión y objetivos compartidos.

Lamentablemente, cualquiera que sea el resultado conlleva sus contradicciones. El SI a la permanencia es la apuesta de las élites económico-financieras a las que interesa disponer de un “gran mercado común”, pero que no desean una Europa social solidaria. Un NO hace que se coincida con los sectores más conservadores y de extrema derecha, xenófobos y marcadamente anti europeístas. Pero el NO que deseamos, significa precisamente todo lo contrario, es un NO a una Europa liberal a la que solo le interesa la economía, y es un SI a una Europa social fuerte, solidaria y unida al servicio de todos los ciudadanos.

La historia no se detiene. Esta Europa que ya ha iniciado su declive: estancamiento económico, aumento de la desigualdad,  pérdida de ilusión por parte de los ciudadanos, y pérdida de protagonismo a nivel internacional, corre el riesgo de ser irrelevante si no avanza hacia la integración. Hay que recordar que la UE globalmente, todavía hoy es el centro económico, científico, cultural y social más importante del mundo. Si quiere sobrevivir en el entorno de globalización actual debe recuperar el sentido de su proyecto fundacional. Sólo así podrá defender sus principios y valores, los intereses de sus ciudadanos y influir en las decisiones mundiales.

Francesc Raventós.  Ex decano del Colegio de economistas de Catalunya

Artículo publicado en  Alternativas Economicas del mes de junio.[:]