Ada Parellada va néixer el 1967. És neta i besnéta de restauradors. L’any 1993 va obrir a l’eixample barceloní el restaurant Semproniana. Des d’aquest febrer és membre del patronat d’Acció Solidària Contra l’Atur.
Com has conegut la fundació ASCA?
De fet, ja coneixia la fundació perquè té gairebé quaranta anys de trajectòria i tants anys de treball continu fa que la seva feina tingui ressò.
Quina ha estat la principal raó per formar-ne part com a patrona?
Si em truquen, contesto. Això d’entrada. Però encara estic més disposada si el projecte es basa en el fet d’ajudar a tirar endavant a persones emprenedores a sortir de situacions complicades gràcies a la feina. Jo mateixa sóc una emprenedora i una petita empresària. Vaig obrir el meu restaurant amb 25 anys i he lluitat sempre per tirar-lo endavant. Sé el que costa i sé que només treballant és com podem sortir-nos-en.
Què t’agradaria aportar?
Crec que aprendré més de les persones del patronat que no pas el que jo pugui aportar-hi, per la seva trajectòria laboral i social i per tants anys que fa que en formen part. Tot i això, m’agradaria molt poder-hi aportar la meva experiència en el món de la restauració, perquè molts dels emprenedors beneficiaris de la fundació opten per obrir petits negocis d’hostaleria.
Com a emprenedora, què recomanaries als nostres beneficiaris?
Abans d’emprendre s’ha de mirar si hi ha possibilitat de clientela. Allò de voler vendre ulleres de bussejar al desert, saps? Mirar si hi ha clients, mirar la competència i pensar què pots aportar de novetat. De vegades la novetat és només mirar enrere i revalorar un producte que semblava obsolet. Un bon cuiner ha endegat un negoci de pollastres a l’ast i, allò que semblava antiquat, ho ha tornat a posar de moda. I un consell: és molt difícil ser pioner. Si encertes el producte i el moment, chapeau! Però costa molt obrir camí. Si no tens gaire coixí per perdre molts diners, és més sensat anar una mica a redós. La metàfora és no ser qui obre el camí amb el matxet, perquè surt molt esgarrinxat. És millor anar darrere del qui el porta.
Creus que, en aquests moments de dificultat, la creativitat en els negocis és fonamental per continuar amb èxit?
No sé si és tant qüestió de creativitat com d’arremangar-se. Jo he interpretat aquest moment com un inici, com si tornés a estar a la casella de sortida del joc de l’oca. Em veig com quan vaig començar, treballant totes les hores i tornant a començar amb aquella energia i il·lusió. Sense tenir por, sense tenir mandra, sense parar-nos a pensar què ens oferirà el futur. Treballar i tirar endavant.
Què li diries a una persona perquè col·laborés amb ASCA?
Li diria que, a més de que tots tenim números per trobar-nos en situacions similars, és una gran satisfacció saber que amb una mica de suport podem no només ajudar a una persona sinó a tot un entorn.