[:CA]
Avui, parlar de lleis i de legalitat és força recurrent, sobretot a nivell polític. Des de que es va anar instaurant la democràcia, sembla que les lleis –que les construeix el poble a través dels seus Parlaments- són sagrades. O més ben dit, són indiscutibles. O a vegades pitjor, són inamovibles.
És ben evident de que el poble no fa les lleis. El poble té el dret i la facultat de votar. I si del resultat de la votació en resulta una determinada majoria, ha de voler dir que aquests –en principi en nom de tots- són els que pensen, discuteixen, i en definitiva serà la majoria la que decidirà.
I això ens fa pensar en l’argument d’una pel·lícula “Onze homes sense pietat”. Una de les persones del Jurat, vol evitar que la consideració dels fets i de la persona acusada, siguin tractats tan superficialment i per això aprofundeix cada un dels múltiples aspectes dels fets i de la persona, aconseguint de mica en mica fer canviar l’opinió a tots els altres membres del Jurat. I al final, l’acusat és declarat innocent.
Aquest exemple ens fa pensar en com podem arribar a convertir en fràgil la veritat i fins quin punt el pes de les majories aconsegueix que les masses puguin tenir la raó sobre qualsevol aspecte. Podem doncs, dubtar de si una llei decidida per una majoria és necessàriament legítima.[:]