Llibertat, democràcia, construcció i pau, són la brúixola del pare Joan Botam

El caputxí Joan Botam va néixer a les Borges Blanques (Les Garrigues). Té 92 anys,  doctorat en teologia i sacerdot des de 1952. Ha destacat per la seva aposta per a la pau i l’ecumenisme. Distingit amb la Creu de Sant Jordi el 2010 i amb el premi ICIP el 2015, va permetre la Caputxinada de 1966 quan era provincial dels Caputxins. Ha estat patró d’ASCA fins al 2012.

Vostè va formar part del nucli embrionari d’Acció Solidària Contra l’Atur l’any 1981. L’origen va ser una taula rodona organitzada per Franciscàlia titulada “L’atur un clam a la societat i a la consciència cristiana”.
Franciscàlia és una associació que es va crear per donar aixopluc als intel·lectuals laics, amb inquietud social, per tal que es poguessin reunir lliurement. La seva creació va permetre organitzar activitats, debats  i tertúlies de forma legal i sense impediments. 

En aquella taula rodona de Franciscàlia l’any 1981 es va debatre intensament sobre l’atur. Considera que l’atur actual és semblant al que hi havia el 1981?
Efectivament, a Franciscalia va tenir lloc la taula rodona que em comenta. Podríem dir que l’atur  segueix, llavors, com ara, a causa de la immigració. Tanmateix, en aquests moments en comptes d’atur potser hauríem de parlar més de precarietat i de pobresa deguda a treball indigne.

Amb la situació actual, quin creu que ha de ser el paper d’ASCA?
Als anys 80 es discutia molt profundament si havia de ser  la societat civil la que treballés des de la solidaritat. Molts pensaven que era l’Estat el que ho havia de fer. Però en Josep Mª Piñol deia que si l’Estat complís amb el seu deure, no caldria. Però, mentrestant, entitats com ASCA eren i són del tot necessàries.

Què en pensa de la renda bàsica universal?
Hi estic totalment d’acord, a condició que l’Administració no la implementi amb criteris discriminatoris.

Des de la seva creació, els caputxins són donants d’ASCA. Perquè considera que és necessària aquesta donació?
Els caputxins tenim un compromís social amb els més vulnerables. Aquest és el teló de fons de la nostra vida i de les nostres activitats. Al respecte comptem, per exemple, amb iniciatives com els anomenats “sopars de la fam” per recollir fons que s’entreguen en la seva totalitat a diferents ONGs, entre elles ASCA. Els donatius es decideixen de forma assamblèria per la nostra comunitat que recull diferents propostes. M’agradaria pensar que hi haurà un dia en què les situacions ambientals i socials faran que ja no calguin organitzacions com Acció Solidària Contra l’Atur, però de moment segueix sent tan necessària com quan es fundà.