[:CA]
Divendres passat, 14 de febrer, vaig assistir com a ponent i representant d’Acció Solidària Contra l’Atur a una taula de debat sobre l’atur: Anem a per feina. Es feia al Centre Cívic Ter de Girona. Hi havia dos ponents més: L’Associació d’aturats actius de la Garrotxa, i Girona Emprèn, empresa municipal.
Tots vàrem aportar el que feien les nostres respectives entitats i vam explicar des del nostre àmbit com buscàvem diferents eines per ajudar a crear el propi lloc de treball.
El més interessant i colpidor, van ser els precs i preguntes dels assistents, la majoria majors de 40 anys. De primera mà, i no des d’unes fredes estadístiques, vàrem sentir el terrible drama que suposa el fet de no treballar, i el pitjor sense perspectives de futur. Les persones que eren allà ens van demostrar el seu pessimisme i la seva realitat.
Pel que havien escoltat, només podies tenir alguna possibilitat, si tenies una bona idea de negoci, si eres emprenedor, però i si el teu perfil no s’adequava a aquestes premisses? No tothom és emprenedor. Podies ser un bon treballador, ja ho havies demostrat durant vint i cinc anys en una empresa, però que per ser més rentable, ara t’havia acomiadat. Es preguntaven i ara, què fer? De moment una pregunta sense resposta. Vaig sortir de la reunió preocupada i trista.
Pilar Mercadé
[:]
