[:CA]
En els anys de dictadura Europa era el nostre somni. Volíem viure en un espai democràtic i de progrés social com els altres europeus. Molt s’ha avançat des d’aquells moments. Vam recuperar democràcia, les institucions i vam progressar. Un bon indicador de progrés fou que la desigualtat entre els que més tenien i els més desvalguts tendia a disminuir.
Però ai! Un sistema de partits polítics anquilosat, una justícia lenta i polititzada, i una societat permissiva, han permès que la cobdícia, l’especulació exagerada i la corrupció s’escampés arreu. El resultat ja el sabem: una dura i llarga crisi que porta per a la majoria retallades, atur, empobriment i desolació, mentre uns pocs s’enriqueixen. La desigualtat augmenta.
Europa, Europa hem de tornar a cridar. Però no l’Europa governada pels mercats financers i una ideologia que, exigeix les reformes i retallades que estem patint, ens obliga a grans sacrificis per salvar els bancs, i es nega a fer un Pla de Xoc per crear riquesa i ocupació.
L’Europa amb la que hem de tornar a somniar és una Europa social de progrés, solidària i en la que hi hagi feina per a tots. Una Europa en la que la política es situï per sobre dels interessos econòmics tot i fent compatible la competitivitat que l’economia necessita amb la defensa del model social i cultural europeu en un món global en el que ens hem de sentir solidaris amb els altres.
Francesc Raventós
[:]
