[:CA]
Els organismes financers internacional ens diuen que Espanya és una de les economies europees que s’està recuperant millor. El govern, com és lògic, no deixa de pregonar-ho als quatre vents.
Es cert que els indicadors econòmics mostren que l’economia va millor. Però, per qui va millor? Tots llegim com les grans fortunes s’enriqueixen, que els casos de corrupció que apareixen constantmentmostren que el diner és molt fàcil per alguns, que els bancs tornen a tenir bons beneficis…
Recuperació? Pot ser si, però es parla ben poc dels sacrifici que han hagut de fer, o estan fent, tanta i tanta gent. El govern, al posar-se les medalles, s’oblida que els sous s’han congelat o s’han abaixat; que les noves contractacions són temporals i amb salaris vergonyosos; que l’atur segueix estant a l’entorn el 25%; que els joves no troben feina o han d’emigrar; que els desnonament d’habitatges continuen, que la pobresa creix…
Ens hem d’alegrar que la recuperació s’hagi iniciat i que les coses vagin millor. Però no hem de confondre el creixement econòmic, que afavoreixi només a unes poques persones amb el que ha de ser l’objectiu de l’economia: el creixement del benestar social per tots.
Voldríem que la recuperació s’afermés, que s‘acabés d’una vegada la corrupció, que els polítics es posessin al servei de l’interès general, i que es fes una distribució més justa dels beneficis del creixement. Es trist haver d’aspirar a coses tan elementals, el que és pitjor encara, és estar convençut de que no ens faran cap cas.
Francesc Raventós, economista[:]