Decisions estel·lars de la UE

[:CA]Des de la seva creació la UE ha viscut molts moments estel·lars. Un dels més rellevant va ser la creació de l’Euro, per evitar dependre del dòlar. Altres exemples importants van ser la creació d’Airbus per deslliurar-se del monopoli de Boeing; desenvolupar el sistema europeu de navegació per satèl·lit, GALILEO, per no basar-se en el GPS americà; o impulsar l’Agencia Espacial Europea evitant estar supeditats als americans o russos.

Ara la UE ha pres una altra decisió estel·lar: vol evitar dependre dels supercomputadors de la Xina o dels Estats Units, i del risc de patir fuites de secrets derivats de la recerca científica, industrial, del Big Data, o de seguretat. Moltes empreses grans com Daimler i Airbus, o serveis meteorològics o de seguretat depenen dels centres xinesos o americans.

Els supercomputadors són una eina tecnològica fonamental per descobrir nous materials, investigacions mediques, escurçar el temps de desenvolupament de productes, preveure catàstrofes climàtiques, desenvolupar tecnologies quàntiques o la intel·ligència artificial.

El ranking dels 500 equips més ràpids del món, el TOP 500, mostra que la Xina ha superat als Estats Units en número i capacitat, ja que en té 202, mentre els americans han baixat a 143. Japó compta amb 35, Alemanya 20 i França 18. LA Xina és ara el gran líder mundial. Ha dissenyat i fabricat el Sunway TaihuLight, d’una velocitat inimaginable: 93 petaFLOPS, que fa 93 mil bilions de càlculs per segon.

L’objectiu que s’ha fixat ara la Comissió Europea és recuperar el terreny perdut i ser un dels líders del sector. L’any 2017 es va fundar el The European High-Perfomance Computing Joint Undertaking , Inversió Conjunta per la Super Computació Europea, en la que hi participa la UE i 12 països membres. S’han proposat invertir 1000 milions d’euros, en l’objectiu que l’any 2023 un dels tres supercomputadors més potents del món sigui dissenyat i produït per la UE.

A Espanya l’any 2007 es va crear, Red Española de Supercomputación. És una xarxa que connecta 12 equips per oferir computació d’alt rendiment a la comunitat científica. Està coordinada pel Barcelona Supercomputing Center, on el 2017 va entrar en funcionament el MareNostrum 4, l’ordinador més potent d’Espanya amb una potencia d’11,15 Petaflops.

Ser pioner en el camp de la supercomputació és tan important per la nova societat digital, que no és d’estranyar la pugna existent entre els principals països per estar al capdavant. Cal confiar que aquest nou projecte, permetrà a la UE recuperar el paper de lideratge que en el passat havia tingut.

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Article publicat a La Vanguardia el 04/02/2018[:es]Desde su creación la UE ha vivido muchos momentos estelares. Uno de los más relevante fue la creación del Euro, para evitar depender del dólar. Otros ejemplos importantes fueron la creación de Airbus para liberarse del monopolio de Boeing; desarrollar el sistema europeo de navegación por satélite, GALILEO, para no basarse en el GPS americano; o impulsar lo Agencia Espacial Europea evitando estar supeditados a los americanos o rusos.

Ahora la UE ha tomado otra decisión estelar: quiere evitar depender de los supercomputadors de la China o de los Estados Unidos, y del riesgo de sufrir escapes de secretos derivados de la investigación científica, industrial, del Big Data, o de seguridad. Muchas empresas grandes como Daimler y Airbus, o servicios meteorológicos o de seguridad dependen de los centros chinos o americanos.

Los supercomputadors son una herramienta tecnológica fundamental para descubrir nuevos materiales, investigaciones mediques, acortar el tiempo de desarrollo de productos, prever catástrofes climáticas, desarrollar tecnologías cuánticas o la inteligencia artificial.

El ranking de los 500 equipos más rápidos del mundo, el TOP500, muestra que la China ha superado en los Estados Unidos en número y capacidad, puesto que tiene 202, mientras los americanos han bajado a 143. Japón cuenta con 35, Alemania 20 y Francia 18. La China es ahora el gran líder mundial. Ha diseñado y fabricado el Sunway TaihuLight, de una velocidad inimaginable: 93 petaFLOPS, que hace 93 mil billones de cálculos por segundo.

El objetivo que se ha fijado ahora la Comisión Europea es recuperar el terreno perdido y ser uno de los líderes del sector. El año 2017 se fundó el The European High-*Perfomance Computing Joint Undertaking , Inversión Conjunta por la Super Computación Europea, en la que participa la UE y 12 países miembros. Se han propuesto invertir 1000 millones de euros, en el objetivo que en 2023 uno de los tres supercomputadors más potentes del mundo sea diseñado y producido por la UE.

En España en 2007 se creó, Red Española de Supercomputación. Es una red que conecta 12 equipos para ofrecer computación de alto rendimiento a la comunidad científica. Está coordinada por el Barcelona SupercomputingCenter, donde el 2017 entró en funcionamiento el MareNostrum 4, el ordenador más potente de España con una potencia de 11,15 Petaflops.

Ser pionero en el campo de la supercomputació es tan importante por la nueva sociedad digital, que no es de extrañar la pugna existente entre los principales países para estar al frente. Hay que confiar que este nuevo proyecto, permitirá a la UE recuperar el papel de liderazgo que en el pasado había tenido.

Francesc Raventós
Exdegà del Colegio de Economistas de Cataluña
Artículo publicado en La Vanguardia el 04/02/2018[:]