#aixequempersianes ajuda a Roba Carli

#aixequempersianes ajuda a Roba Carli

Silvia Trullàs de Roba Carli ens explica com han viscut la pandèmia de la COVID-19 i com ho ha afrontat amb el seu negoci.

Com funcionava Roba Carlí?
Abans de la pandèmia de la Covid-19 anava fent, tenia vendes, una clientela fixa i podia pagar totes les despeses. L’any 2020 va ser complicat, i aquest ho segueix sent, i encara la previsió és que el proper ho sigui.

Com t’ha afectat la pandèmia de la COVID-19?
Vam estar dos mesos tancats, i és una cosa que no es recupera. Són vendes que ja no farem. Jo tenia gènere a punt per a la primavera i es va quedar a la botiga. Si les persones no poden sortir de casa, no gasten en roba, i amb el teletreball es gasta menys roba i aquesta és d’un altre estil. Actualment han disminuït un 30% les vendes. Per sobreviure he reduït totes les despeses al mínim per no tancar la botiga i seguir. Ara per exemple per setmana santa que es va poder sortir una mica, les vendes es van animar, però ara s’ha tornat a aturar tot plegat.

Què t’ha representat l’ajuda #aixequempersianes d’ASCA?
Per a mi l’ajuda extraordinària de 2.000 € que he rebut d’Acció Solidària Contra l’Atur és el que m’ha permès poder fer front als primers rebuts dels proveïdors I abonar una part. Els ingressos de la botiga, com estem patint confinaments municipals i comarcals, han baixat, i el problema que tenia és que el nivell de vendes no em permet disposar del líquid suficient per fer front a tot. Crec que la recuperació serà complicada i llarga.

Si voleu comprar roba per a dones, podeu anar a:

Roba Carli
C/ Hurtado 33
08022 – Barcelona

 

Ajuda per reobrir el negoci

Ajuda per reobrir el negoci

Des de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró ens arriba la sol·licitud d’una dona de 48 anys separada i amb fills adults que no viuen amb ella. Viu en una habitació rellogada i paga 200 € al mes.

Està donada d’alta com autònoma i treballa en un bar que no té cuina, per tant només pot oferir begudes i cafè, i ha tingut molt pocs ingressos durant la pandèmia. Ha pactat amb els propietaris del local una reducció i redistribució de les quotes de lloguer. A causa de les restriccions per la pandèmia de la COVID-19 i al tancament i reduccions d’horaris, ha acumulat un seguit de deutes pels rebuts fixos, que li cal abonar per tornar a reobrir el negoci i conservar el seu lloc de feina.

Acció Solidària Contra l’Atur li concedeix un ajut a un procés d’inserció laboral de 1.246,49 € per pagar aquests deutes. Esperem que amb aquest microcrèdit sense interessos, que ens retornarà a 19 mesos, pugui reobrir sense problemes i tenir una feina digna per tenir una vida digna.

Capitalisme injust i irresponsable

Capitalisme injust i irresponsable

Aquests darrers dies, llegint alguns texts relacionats amb quatre persones de força actualitat, he tingut quatre sorpreses agradables però també m’han deixat algunes preocupacions. Les explico, i això em permetrà fer una reflexió sobre els canvis necessaris en l’organització futura de les nostres societats.

  1. Bill Gates. He llegit el llibre del fundador de Microsoft, i una de les fortunes més grans del món, titulat “Com evitar el desastre climàtic”. És una anàlisi complet i detallat del repte que té davant seu l’espècie humana, amb una interessant proposta de mesures per fer-hi front. Ja coneixia l’activitat solidària que ell i la seva dona fan a través de la Fundació que varen crear, però m’ha agradat veure com una persona amb la seva  posició proposa actuacions que segurament serien considerades inacceptables per una bona part dels membres dels sectors empresarials, tant del seu país com de la resta del món. Podria ser un llibre escrit per un activista… Vull creure que és honest en el que diu; penso que probablement respon a una certa mala consciència personal, però que reflecteix un convenciment real de la necessitat de fer canvis profunds. És una bona aportació.
  2. Joe Biden. De forma bastant inesperada, el president nord-americà ha posat en marxa una mesura per fer un increment molt important de l’impost sobre les grans fortunes dels EE.UU., i sobre els beneficis de les grans empreses. També ha enviat a l’FMI i al G20 una proposta d’acord per establir uns nivells globals d’harmonització fiscal que faci que s’acabin les deslocalitzacions per raons fiscals que tan mal fan als països i que tant han reduït la recaptació fiscal mundial. Les conseqüències econòmiques i socials de la Covid obliguen a tots els governs a uns grans ajuts de caràcter social i a unes grans despeses de reconstrucció. Cal per tant augmentar els pressupostos públics i són, sobretot, les grans fortunes i les grans empreses els que han de pagar més, arreu. Molts països, especialment de la UE, estan reaccionant positivament a la proposta. Si s’aconsegueix, suposaria un pas molt important per deixar enrere moltes de les desigualtats i de les injustícies que s’han anat acumulant els darrers 30 anys, des de la implantació del neocapitalisme. És per tant una notícia agradable.
  3. Jeff Bezos. He vist i llegit en diferents mitjans, que el fundador d’Amazon, ara l’home més ric del món, ha expressat el seu suport entusiasta a les propostes de Biden. No conec la seva trajectòria personal, però sovint les notícies sobre el funcionament de l’empresa han reflectit molt poca responsabilitat en els aspectes socials. Dues notícies recents ens han explicat que Amazon ha estat una de les empreses que més profit ha pogut treure de la Covid; i també que ha actuat durament per aconseguir impedir un intent de sindicalització que demanaven els seus 3.000 treballadors de la planta d’Alabama. És cert que Bezos ha aplaudit la proposta en reacció a una crítica que li va fer Biden, però ja és important que també un home com ell digui que recolza la necessitat de mesures com aquestes. M’ha fet pensar que, fins i tot persones que n’estan sortint molt beneficiades, han d’acceptar que el sistema és fonamentalment injust i necessita una revisió important per no haver de tapar de tant en tant els greus forats que es van fent.
  4. Arcadi Oliveres. Acabo amb el quart. Casualment, pocs dies abans de sentir el dolor per la seva pèrdua, havia estat llegint el seu llibret de comiat “Paraules d’Arcadi”. En una de les seves reflexions diu literalment que cal “erradicar el sistema capitalista”. Segurament jo no utilitzaria el mateix verb, perquè després de l’experiència comunista jo no sabria quin altre sistema proposar, però coincideixo plenament en una bona part de l’esperit de la seva anàlisi. Però m’estimo més parlar d’una “reforma profunda” d’aquest capitalisme tan injust i tan irresponsable.

Crec que hem de buscar un sistema que no posi en perill la democràcia i passi involuntàriament a una dictadura; que no caigui en la planificació centralitzada, i que mantingui la llibertat econòmica i el funcionament real del mercat, però amb una forta regulació; un sistema que no elimini la propietat privada dels mitjans de producció, encara que augmenti molt la presència, la vigilància i el control per part del sector públic.

Crec que molts vàrem estar caminant en aquesta direcció en una part important d’Europa, al llarg del tercer quart del segle passat. Uns en dèiem “socialisme democràtic” i altres parlaven de “capitalisme de rostre humà”. Noms a part, algunes de les paraules clau són per a mi les següents: Democràcia representativa; Respecte dels drets dels altres i dels interessos col·lectius; Responsabilitat i Autolimitació personal; Mercat lliure però regulat per evitar monopolis i abusos; Propietat pública pels serveis essencials; Limitació i control de l’activitat financera especulativa; Igualtat real d’oportunitats educatives i sanitàries; Redistribució fiscal de rendes i de serveis públics. Intervenció pública, plena o parcial en els serveis bàsics.

Tant la pandèmia com el canvi climàtic poden ser oportunitats per tirar endavant moltes reformes com les que volia l’Arcadi i que també volem molts més.

Joan Majó, enginyer i exministre
Patró d’Acció Solidària Contra l’Atur