Les expectatives per al 2018 són bones, encara que cal advertir que poden aparèixer algunes dificultats. Si, com desitgem, es confirma la bonança econòmica, s’haurien d’impulsar mesures que suposin un salt qualitatiu en el benestar i la cohesió de la societat. 

El 2018 pot ser un bon any per a l’economia. No es tracta d’il·lusionar-nos més del compte i somiar com si féssim la carta als Reis, sinó de tenir unes expectatives raonables del que podem esperar si les coses no es compliquen.

En l’àmbit mundial s’estima que el creixement econòmic serà del 3% del PIB, i el de la Unió Europea d’un 2,1%, fet que confirmaria que ja s’ha sortit de la crisi. Si l’economia creix, permet millorar el benestar de la societat i resulta més fàcil resoldre els problemes existents, cosa impensable en períodes de recessió.

Però no fóra honrat si no deixés constància que hi ha un conjunt de factors que poden fer variar aquestes expectatives favorables. Existeixen riscos polítics, que poden afectar l’estabilitat; econòmics, que creen incertesa, o socials, que generen convulsions. Per posar uns exemples: la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea, segons l’acord a què s’arribi, tindrà conseqüències econòmiques, com en tindria també si Donald Trump compleix el seu programa electoral d’impulsar el proteccionisme comercial, fet que seria un greu factor de distorsió per a l’economia mundial. Un altre factor rellevant és la política que seguirà el Banc Central Europeu sobre la compra de deute i el tipus d’interès, ja que molts estats, empreses i particulars estan molt endeutats.

La llista de riscos es podria allargar esmentant, per exemple, que la UE no avanci cap a una integració més gran, atès que estem en un món global que obliga a competir amb les grans potències; que no s’apliquin els Acords de París per lluitar contra l’escalfament del planeta; que l’emigració segueixi augmentant, o que apareguin fortes tensions per la creixent desigualtat social.

Per part nostra, el 2018 s’haurà d’encarar un repte vital que ens afecta molt directament: resoldre la relació Catalunya-Espanya per poder recuperar la tranquil·litat d’esperit que es necessita per conviure en pau i impulsar l’economia i el benestar. Les expectatives de l’any 2018 tant per a Espanya com per a Catalunya són bones.

S’espera un creixement del PIB al voltant del 2,3%, amb la consegüent reducció de l’atur, una inflació controlada, i un tipus d’interès encara baix, però aquesta millora només serà possible si hi ha voluntat política de consensuar acords que donin sortida al problema més greu que actualment tenim.

Però a més de riscos i reptes, també hi ha expectatives positives i bones notícies. La humanitat, especialment en les darreres dècades, ha progressat en tots els camps i el 2018 no serà una excepció.

A Espanya, si no hi ha noves retallades en els pressupostos, la qualitat de l’educació, la prevenció de la salut, un sistema sanitari de qualitat i una millor alimentació permetran allargar amb bones condicions l’esperança de vida. També ens podria sorprendre gratament posant un impost sobre els robots, de manera que ajudés a finançar la deficitària Seguretat Social, que és la que paga les pensions.

També l’any 2018 veurem com se segueix avançant en molts camps. El progrés científic i tecnològic és acumulatiu, de manera que s’aprofiten els esforços i els descobriments dels períodes anteriors. Els avenços mèdics i farmacològics permeten curar malalties i salvar vides. Els avantatges de la quarta revolució industrial, que s’anirà introduint, crearan riquesa abaratint el sistema productiu. La digitalització ens seguirà sorprenent oferint immenses possibilitats. També en el nou any s’hauria de donar un impuls a les energies alternatives, que contribueixen a reduir la pol·lució, disminueixen la generació de CO2 i l’amenaça de l’esgotament de les energies no renovables.

Els humans hem avançat molt i aquest nou any hem de seguir-ho fent, però voldríem que aquest progrés científic i tècnic anés acompanyat del progrés moral i social. Per això, si es confirma la bonança econòmica que desitgem, s’haurien d’impulsar mesures que suposessin un salt qualitatiu en el benestar i la cohesió de la societat.

Els bons desitjos per al nou any els podem resumir dient que voldríem un bon creixement econòmic que permetés crear ocupació, corregir les grans desigualtats, millorar les remuneracions i les condicions de treball, augmentar les pensions i dotar de més recursos l’educació, la sanitat i l’atenció a les persones. Però ha de ser un creixement econòmic sostenible, respectuós amb la natura, que es desenvolupi en un marc d’estabilitat política i social i en un món solidari i en pau. Un món en el qual avanci la globalització, però tenint en compte els efectes socials que produeix. En definitiva, que cadascú de nosaltres i tots junts contribuíssim a fer una societat més justa i més humana.

Confiem que, malgrat algunes dificultats que puguin aparèixer, el 2018 serà un bon any ple de prosperitat, alegria i pau per a tots.

¡Feliç Any!

Francesc Raventós
Exdegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Article publicat a El Periódico el 25/12/2017