Afrontem el problema de l’atur?

Hem llegit a La Vanguardia del 17 de març del 2015 un article d’opinió de l’economista Alfredo Pastor i ens semblen remarcables algunes de les coses que ens diu:

Les dades que van sortint semblen indicar que les vaques magres van cedint el pas a les altres. El canvi de signe mitigarà el nostre gran problema, l’atur. Celebrem-ho doncs, però sense oblidar que amb prou feines farà efecte en l’enorme col·lectiu d’aturats herència de la bombolla immobiliària: la meitat de la xifra total, gent avui entre 30 i 40 anys, amb formació mitjana en la construcció. Aquest col•lectiu amb prou feines es veurà afectat per la millora del cicle, i no sembla que les forces avui en lliça per al combat de les municipals tinguin res concret pensat sobre això.

L’articulista anomena un pla de rehabilitació del parc espanyol d’edificis públics i habitatges, que fa un any es va presentar al Cercle d’Economia i que va ser molt ben acollit per tècnics i polítics.

No subestimem tampoc la gravetat del problema: les pàgines dels diaris ens ho recorden cada dia; les conseqüències de l’atur estan a la vista de qualsevol ciutadà que tingui un mínim de sensibilitat. No abordar la solució d’aquest problema serà el fracàs de la nostra societat.

Per contribuir a posar a caminar el pla podem començar preguntant a tots els partits, que ara comencen a demanar-nos el vot, què pensen fer amb l’atur, si coneixen un pla com aquest; si l’incorporarien als seus programes, si es comprometrien a donar-li suport … El pla existeix, proposa una solució. Parteix sobretot d’un convenciment confirmat per l’experiència: el problema es pot resoldre. Val la pena no ser còmplices del seu fracàs i convertir-nos en participes del seu èxit.

Miquel VerdaguerHemos leído en La Vanguardia del 17 de marzo de 2015 un artículo de opinión del economista Alfredo Pastor y nos parecen destacables algunas de las cosas que nos dice :

Los datos que van saliendo parecen indicar que las vacas flacas van cediendo el paso a las otras. El cambio de signo va a mitigar nuestro gran problema, el paro. Celebré- moslo, pues, pero sin olvidar que apenas si hará mella en el enorme colectivo de parados herencia de la burbuja inmobiliaria: la mitad de la cifra total, gente hoy entre 30 y 40 años, con formación mediana en la construcción. Ese colectivo apenas se verá afectado por la mejora del ciclo, y no parece que las fuerzas hoy en liza para el combate de las municipales tenga nada concreto pensado al respecto.

El articulista llama un plan de rehabilitación del parque español de edificios públicos y viviendas, que hace un año se presentó en el Círculo de Economía y que fue muy bien acogido por técnicos y políticos.

No subestimemos tampoco la gravedad del problema: las páginas de los periódicos nos lo recuerdan cada día; las consecuencias del paro están a la vista de cualquier ciudadano que tenga un mínimo de sensibilidad. No abordar la solución de este problema será el fracaso de nuestra sociedad.

Para contribuir a echar a andar el plan podemos empezar preguntando a todos los partidos, que ahora empiezan a pedirnos el voto, qué piensan hacer con el paro; si conocen un plan como ese; si lo incorporarían a sus programas, si se comprometerían a apoyarlo… el plan ya existe, propone una solución. Parte sobre todo de un convencimiento confirmado por la experiencia: el problema se puede resolver. Vale la pena no ser cómplices de su fracaso y convertirnos en partícipes de su éxito

Miquel Verdaguer